La lingüista Aina Moll, primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat, va morir dissabte a la nit a l'edat de 88 anys. Nascuda a Ciutadella (Menorca), Moll va destacar per la seva tasca en la defensa i l'impuls de la normalització lingüística. Filla gran de Francesc de Borja Moll, va col·laborar amb el seu pare en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear.
La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi l'any 1988 i des del 1993 era membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La seva tasca en la defensa de la llengua li va valer el premi Marià Aguiló de l'IEC (1988), el Ramon Llull del Govern Balear (1998) i el Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011).
Nascuda a la ciutat menorquina l'agost del 1930, la trajectòria d'Aina Moll es va caracteritzar per la defensa de la llengua i l'impuls de la normalització lingüística.
Era llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, i va ampliar els seus estudis a París, Estrasburg i Zuric. Entre els anys 1954 i 1961 va ser directora de la Biblioteca Raixa i, del 1961 al 1995, catedràtica de francès de l'Institut Joan Alcover de Palma. Aina Moll va col·laborar amb el seu pare, el també lingüista Francesc de Borja Moll, en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear.
Va fer enquestes dialectològiques per a l' Atles lingüístic de la península Ibèrica i, entre les seves obres destaquen La nostra llengua (1990) i Francesc de B. Moll: la fidelitat tossuda (2004), una biografia sobre el seu pare. Entre els anys 1990 i 1995 va ser coordinadora de la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears i, a més a més, va ser assessora lingüística del govern balear presidit per Cristòfol Soler (1995), un càrrec del qual va dimitir quan Jaume Matas va pujar a la presidència de les illes. Moll també va ser sòcia fundadora de l'Obra Cultural Balear, que des del 2012 atorga un premi amb el seu nom i, també l'any 2012 va ser investida doctora honoris causa per la UOC.
Reaccions
Polítics catalans, entitats culturals i associacions en defensa de la llengua van voler destacar ahir la feina de la lingüista Aina Moll a favor del català i de la immersió lingüística.
El condol per la mort de Moll va arribar especialment des del món nacionalista, que va agrair a la filòloga menorquina la seva tasca a favor del reconeixement social del català. Així, el president de la Generalitat, Quim Torra, va escriure un tuit en el qual va alabar el treball realitzat per la filòloga i va transmetre el seu condol a la família. L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va publicar també un tuit en el qual reconeixia la figura d'Aina Moll com a «filòloga eminent, rigorosa i sempre disposada a treballar per la nostra llengua. Va fer una feina imprescindible en un moment d'incerteses i esperances». El líder del PSC, Miquel Iceta, també va expressar el condol dels socialistes i el seu reconeixement al treball d'Aina Moll.
El Govern balear, institucions públiques i partits de les illes també van expressar ahir el seu pesar per aquesta mort. L'executiu autonòmic va emetre un comunicat en el qual la presidenta, Francina Armengol, i els seus consellers manifestaven el seu condol per la mort d'aquesta reconeguda lingüista. L'Ajuntament de Palma també va voler fer públic el seu dolor i traslladar el condol a la seva família, i especialment a la tinent d'alcalde d'Educació i Esports del consistori palmesà, Susanna Moll, neboda d'Aina Moll.
