El Museu d'Art recupera l'empordanès Juan Batlle, pioner del surrealisme a l'Argentina

Nascut a Torroella de Montgrí, Juan Batlle (1911 - 1966) es va traslladar als 2 anys a Buenos Aires, on esdevingué una figura clau de l'avantguarda argentina dels anys trenta. Diari de Girona li va dedicar un extens reportatge al Dominical del 5 d'octubre de 2014.

L'exposició Juan Batlle Planas: el gabinet surrealista, produïda per la Fundació Juan March, és la primera mostra monogràfica de l'artista al nostre país.

Centrada als anys trenta i quaranta, la mostra presenta una cinquantena d'obres, entre les quals destaquen collages i guaixos de petit format d'iconografia inicialment surrealista que evoluciona cap a una pintura metafísica.

L'exposició va ser inaugurada al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca i després itinerarà al Museu Fundació Juan March de Palma. En l'exposició s'ofereix, a més de les obres plàstiques, documentació variada que inclou estudis, revistes, llibres i quaderns il·lustrats, fotografies i cartes d'aquest torroellenc artista, poeta, il·lustrador, col·leccionista i, sobretot, «creador de mons plens de somnis i realitats paral·leles a les quotidianes», informa el Museu d'Art.

La seva obra avui es troba majoritàriament en col·leccions privades i al MALBA (Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires), si bé també figura en les col·leccions del MoMA de Nova York i va participar en l'exposició del LACMA de Los Ángeles Drawing Surrealism (Dibuixar el Surrealisme). A l'Estat espanyol només es conserva obra de l'artista al Museu Provincial de Lugo.

Batlle va ser una figura clau de l'avantguarda argentina dels anys trenta, però desconeguda al nostre país. Mai no es va nacionalitzar argentí, malgrat que va viure a Buenos Aires des dels dos anys, i mai no va tornar, ni tan sols de viatge, a Espanya. Amb tot, sempre va tenir presents els referents de la seva terra natal: el Montgrí, l'Empordà i l'art català, especialment el surrealisme empordanès.

Explorant l'ànima humana

Coneixedor profund de la psicoanàlisi, Batlle Planas va considerar l'automatisme gràfic una estratègia de creació amb la qual bussejar en l'ànima humana. La teoria de l'inconscient i els processos interns de l'energia psíquica es reflecteixen en les diferents manifestacions plàstiques de la seva prolífica producció.

Salvador Dalí, José Gutiérrez Solana, Joan Miró, Picasso, Giorgio de Chirico, Francis Picabia o Max Ernst van ser els referents d'un univers iconogràfic que va evolucionar des de postulats surrealistes fins a la pintura metafísica o el llenguatge de l'abstracció, sense oblidar la pràctica escultòrica, la participació en projectes públics i el treball com a escriptor.

Artista autodidacta, va començar fent còpies del natural, però la insatisfacció d'aquests assaigs el va conduir cap al mètode de la creació automàtica.

A les radiografies paranoiques, els protagonistes són calaveres i esquelets, éssers misteriosos del subconscient que ens recorden l'interès que va tenir l'artista per l'anomenada «Espanya negra» de Goya i de José Gutiérrez Solana o per la Dansa de la mort de Verges, a la seva terra natal, l'Empordà.

Les seves produccions tenen, a més, un interès afegit pel fet de sorgir en la dècada de l'exili del 1939 d'escriptors, editors i intel·lectuals espanyols que van anar a parar a l'Argentina. Juan Batlle Planas va conèixer una bona part d'aquest nombrós grup, i de l'amistat que va establir amb molts d'ells van néixer col·laboracions fructíferes.

Un catàleg produït per la Fundació Juan March incorpora dos assajos a càrrec de Pedro Azara i Rodrigo Gutiérrez Viñuales.

Han confirmat l'assitència a la inauguració de demà al Museu d'Art les filles de l'artista, Giselda i Silvia Batlle. L'exposició a Girona es podrà visitar fins el 26 de maig i s'acompanya d'un programa de visites guiades, així com una tertúlia amb les filles de l'artista, coorganitzada pel Museu d'Art de Girona i el Museu de la Mediterrània, i que tindrà lloc aquest dissabte a Torroella de Montgrí.