L'escriptor i humanista Ian Gibson publica aquest dimarts 'Los últimos caminos de Antonio Machado. De Colliure a Sevilla', de l'editorial Espasa. El llibre és un "homenatge" a la figura del poeta, just quan es commemoren els 80 anys de la seva mort, i també un acostament a una de les múltiples tragèdies que va deixar la Guerra Civil espanyola.
Machado va exiliar-se amb la fi del conflicte en aquest municipi, on va morir poc menys d'un mes després d'arribar-hi, als 63 anys. Gibson assegura que el poeta simbolitza "l'exili" dels republicans a Espanya i veu certs paral·lelismes amb la situació actual.
Segons Gibson, Machado estaria "molt inquiet" amb la situació que hi ha a Catalunya i a Espanya perquè ell sempre va apostar pel diàleg. "La situació s'ha de solucionar i jo crec que arribarà tot i que caldrà una mica de temps", ha dit. L'escriptor i l'editorial han recordat avui la seva figura visitant la població i fent una ofrena a la tomba on hi ha les seves restes.
Nascut a Sevilla l'any 1875, Antonio Machado va ser fins al darrer dia republicà «fins a la medul·la». Devastat per la Guerra Civil, l'esclat del conflicte el va obligar a marxar de Madrid per instal·lar-se, primer a València i, amb l'avanç de les tropes franquistes, a Barcelona, on va quedar-se -acompanyat per la seva família- fins el 22 de gener del 1939, just quatre dies abans que els franquistes prenguessin la capital. Aquell dia, l'autor de Campos de Castilla, la seva mare, el seu germà i la seva dona van marxar amb un grup d'intel·lectuals que, com ell, fugien del franquisme i després de sis dies de viatge, van arribar a Cotlliure. Allà, es van instal·lar a la modesta pensió Bougnol-Quintana. «Aquí els van cuidar i els van donar tot el que necessitaven», assegura Gibson.
El poeta, que ja patia una malaltia bronquial, va morir el 22 de febrer, menys d'un mes després d'arribar, en una habitació de la pensió i se'l va enterrar en una cerimònia «sòbria com ell hauria volgut» en aquest mateix municipi, on encara avui hi ha les seves restes.
En una butxaca del seu abric hi van trobar el seu darrer vers: «Estos días azules y este sol de la infancia». Un escrit que evoca la seva infantesa a Sevilla, un record que el va acompanyar tota la vida. Gibson assegura que la seva mort també era de tristesa, per la salut de la seva mare (que va morir només tres dies després) però, sobretot, per l'Espanya devastada que deixava enrere.
El llibre comença amb la mort de Machado, el seu enterrament a Cotlliure i fa un flashback cap a la seva Sevilla natal fins a «resseguir tot el camí». «Perquè ell sempre va estar pensant en la mort. Hi ha quelcom circular en ell i per això vaig decidir començar per seu enterrament», afirma Gibson.
Per Gibson, la figura de Machado simbolitza el que va ser l'exili republicà per a milers d'espanyols que van haver d'abandonar el seu país l'any 1939 fugint del franquisme, de la mateixa manera que «Lorca representa els desapareguts de la Guerra Civil». Per això, diu, és important que les restes del poeta continuïn en aquest humil municipi de costa. «Per mi, el deixaria aquí per sempre perquè el que va passar quedi en la memòria», insisteix.
La població encara el recorda avui amb un carrer amb el seu nom i ahir Gibson i representants de l'editorial Espasa li han volgut retre homenatge passejant pels seus carrers i amb una ofrena amb clavells vermells a la seva tomba. Gibson també ha volgut visitar la pensió on es va allotjar i morir i que ara està en venda.
Crear un punt d’estudi de l’exili
L'escriptor diu que seria una «llàstima» que es perdés aquest espai i ha animat a les autoritats espanyoles i franceses a recuperar-lo per convertir-lo en un punt d'estudi de l'exili.
L'escriptor creu que hi ha certs paral·lelismes d'aquella època amb l'actual. De fet, diu, Machado estaria molt trist veient la situació actual. «Estem a Europa, que és el que ell voldria, i el país ha avançat però no prou», remarca. En aquest sentit, diu que falta molt camí per recórrer per recuperar la memòria històrica i que la dreta s'hi oposa. «Això és molt dolent per la imatge d'Espanya al món, afegeix. Espera que se solucioni la situació a Catalunya però això només pot fer-se amb «diàleg».
No dedicarà un segon llibre a Dalí
Preguntat sobre la possibilitat d'escriure un segon llibre sobre Dalí, es mostra contundent: «No en absolut. Dalí em fascina però no tinc temps de fer una altra biografia».
