Prehistoriadors de la UdG han excavat una tomba monumental composada per un túmul de 16 metres de diàmetre i dues fileres de lloses paral·leles alineades al llarg de 52 metres, situada en un lloc conegut com a Sluguilla Lawash, als territoris alliberats del Sàhara Occidental, informa la UdG en un comunicat.

Els treballs han revelat un sol individu adult disposat amb les cames flexionades en una estructura de lloses de grans dimensions que finalment va ser recoberta amb un gran túmul de pedres i terra. Malgrat aquesta monumentalitat, la persona va ser enterrada amb un aixovar pobre de cadenes circulars elaborades amb closca d'ou d'estruç i que podrien haver estat enfilades com un collaret o braçalet. Les restes del difunt només s'han pogut recuperar parcialment degut al mal estat de conservació, un fet molt habitual a les regions saharianes a causa de l'aridesa ambiental i l'acidesa del context sedimentari.

Els materials recuperats durant l'excavació no han permès obtenir una data radiocarbònica per la mala conservació de les restes òssies. Així i tot, una datació de Carboni 14 efectuada sobre materials ceràmics recuperats en altres ubicacions i que es poden associar a la mateixa tipologia de tomba indiquen que podrien situar-se entre el 3.400 i el 3.000 aC. Els resultats de les anàlisis pol·líniques, en curs d'elaboració, donaran una idea del paisatge d'aquest moment, sobre el qual es tenen poques referències i que tot fa suposar que seria molt menys àrid que en l'actualitat.

La tomba va ser construïda per un grup probablement nòmada a l'extrem est del jaciment de Sluguilla Lawash, un dels jaciments més importants d'art rupestre prehistòric del Sàhara. La UdG hi treballa des de 1995 i ja hi ha documentat més de 1.200 lloses amb gravats d'animals actualment extingits a la regió, com ara elefants, girafes, gaseles, bous i rinoceronts. L'excavació no ha permès associar la tomba amb cap d'aquestes manifestacions artístiques i els autors encara són desconeguts.

El projecte de Sluguilla Lawash ha estat finançat íntegrament per la Fundació Palarq i els treballs d'excavació s'han realitzat en col·laboració amb el personal del Ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica (RASD), amb qui la Universitat de Girona coopera des de 1994, actualment a través de la seva Unitat de Compromís Social.

Els resultats d'aquesta investigació arqueològica, i de les que actualment estan desenvolupant altres científics de la UdG des dels àmbits de l'antropologia i el turisme, es traslladaran als diversos museus i centres d'educació i cultura que la UdG està impulsant en els campaments de refugiats sahrauís a prop de la ciutat algeriana de Tindouf. Aquestes accions compten amb el suport de l'Ajuntament de Girona i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Una exposició a la Biblioteca

La Biblioteca del Campus Barri Vell de la UdG acull aquests dies, i fins a l'1 de març, l'exposició organitzada per l'Equip Sàhara UdG amb la col·laboració de la Unitat de Compromís Social i del Consell Social de la UdG. L'exposició presenta les activitats de l'equip i fa una aproximació a la situació dels camps de refugiats sahrauís creats fa més de 40 anys, i a la del Sàhara Occidental, que "va ser colònia espanyola i que resta en espera de culminar el procés de descolonització", diu el comunicat de la UdG.

La mostra, formada per setze plafons, s'ha complementat amb dues vitrines amb peces arqueològiques i objectes de l'artesania sahrauí a mes de bibliografia sobre el Sàhara Occidental. La Cartoteca de la UdG hi exposa també una sèrie de mapes que ens mostren l'evolució de la representació d'aquest territori així com la situació i poblament actuals del camps de refugiats.

La UdG conclou així el comunicat: "el treball de l'equip se suma a la lluita per la preservació de la memòria del poble sahrauí. Per preservar de l'oblit la injustícia de què és víctima, fruit d'un procés de descolonització estroncat, i per mantenir viva la memòria d'un poble que es veu sotmès a processos de canvi accelerat en condicions d'exili forçat i de repressió al seu propi territori".