Serendipitat», devien pensar els treballadors del Museu d'Arquitectura d'Estocolm quan varen trobar, en un calaix, a casa de l'arquitecte Sigurd Lewerentz (1885-1975), les fotos del seu viatge per Itàlia de l'any 1909. El material trobat confirma la personalitat complexa i polièdrica d'un dels referents de l'arquitectura sueca. Són unes imatges d'un enigmàtic blanc i negre, que rebutgen les formes més convencionals i s'acosten a un món abstracte de llums, ombres i textures.

Imaginem-nos Lewerentz a Pompeia, mirant un dels frescos salvats de la destrucció del Vesuvi que les autoritats protegeixen amb un vidre al davant. Decideix captar el moment. Què fotografia Lewerentz? El vidre, la pintura o la pinça que aguanta el vidre? Ara contempla Florència des de Sant Miniato, amb una doble exposició superposa la imatge d'uns acompanyants. És un error? A Roma, observa un paviment antic i trencat, segurament del fòrum, s'hi acosta per resseguir-ne les esquerdes, i captura l'instant.

«Mirar, observar, veure, pensar, inventar, crear», subratllava Le Corbusier. Per a un fotògraf, mirar és triar, separar, valorar, descartar, ignorar. Distingir el que és important d'allò que no ho és. La mirada pot ser acusadora, irònica, profunda, amorosa, trista... Mirar admet gairebé qualsevol qualificatiu i, malgrat aquesta complexitat de significats, una fotografia només és el resultat d'un procés que comença quan la llum és captada per una superfície sensible i acaba, transformada mitjançant un procés químic o matemàtic, en una imatge.

Però la fotografia és, sobretot, una eina per interpretar la realitat i ho pot fer amb la veritat més poètica o amb la mentida més abjecta.

Walter Benjamin (1892-1940), ja ens va advertir dels canvis que causaria la fotografia en la nostra relació amb l'obra d'art i, fins i tot, de la transformació que les pròpies arts patirien per adaptar-se al temps de la «reproductibilitat tècnica». En l'actualitat, l'arquitectura es troba íntimament lligada al món de la imatge, fins al punt que hi ha autors, com Beatriz Colomina, que defineixen l'arquitectura moderna com un mitjà de comunicació que, paral·lelament a la construcció de l'edifici, construeix una imatge de l'obra destinada a ser difosa i esdevenir el cànon d'aquell edifici.

La fotografia i l'arquitectura representen un maridatge apassionant. Lewerentz, a principis del segle passat, sucumbia a aquesta relació amb un exquisit equilibri.

Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia és l'exposició d'algunes instantànies d'aquell viatge que la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya presenta. Imprescindible.