Sense tenir la "voluntat" de "provocar ni transgredir", el cineasta Albert Serra porta al Museu Reina Sofia de Madrid "Personalien", la seva última i inèdita vídeo-instal·lació en la qual explora la "intimitat sexual" en dos projeccions enfrontades que transcorren una a la actualitat, i una altra al segle XVIII.

Una mena d'espai de "cruising" -cites amb desconeguts per copular en llocs apartats i l'aire lliure-, en això s'ha transformat fins al 13 de maig, segons Serra, una de les sales de la tercera planta d'aquest museu per acollir aquest projecte audiovisual emmarcat dins del Programa Fisuras, que té com a objectiu principal el suport a la producció artística contemporània.

I és que, el que l'espectador trobarà després creuar dues espesses cortines negres és una sala només il·luminada amb la llum tènue que projecten les dues gravacions de 42 minuts cadascuna. Un lloc aquest que per a l'autor, segons ha declarat durant la presentació del seu treball, permet la "creació d'imatges autònomes que poden estar vives".

A "Personalien", l'artista català (Banyoles, 1975) aborda "el desig d'una altra època, arbitrari, una experiència que no té cap tipus de contenció" ja que a través d'imatges carregades de contingut sexual aprofundeix en el "abandonament d'un mateix".

"Són imatges del segle XVIII però hi ha una mena de vici contemporani (...) el desig que passa per l'abandonament a un mateix", ha matisat sobre aquestes produccions audiovisuals protagonitzades per actors professionals i amateurs que representen aquestes trobades "atzaroses" en les quals el sexe es reflecteix de manera oberta i sense embuts, perquè la seva "missió" és "treure idees, no posar-les".

Per a Serra, segons ha justificat reiteradament, qualsevol "consideració de l'obra passa per la intimitat de l'espectador, l'abandonament d'un mateix per generar una relació amb el desig molt diferent de la que tenim".

"Projectar en dues pantalles dóna lloc a una multiplicitat de punts de vista, que és part del plaer i la curiositat", ha dit.

Així, "Personalien", inspirada en l'obra del Marquès de Sade i el desig carnal, també podria ser considerada com una "imatge dels desastres del desig", ha fet broma, aquest autor "obsessionat" amb la creació d'"atmosferes inèdites" com ara, segons ha descrit: "quan veus a la noia a terra de quatre grapes i hi ha gent mirant amb cares que mai abans s'havien vist".

Escenes que formen part del "misteri" que es troba en aquestes imatges on la "pèrdua del control" és la clau de la intimitat.

Per la seva banda, per a Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofia, en l'obra de Serra és clau el "qüestionar la pròpia mirada": "L'obra té elements d'enigma que es veuen a la llum, els colors, i el enigma és una pregunta que es respon amb una altra pregunta. Crec que li ha sortit una obra rodona, estem d'enhorabona".

Allunyat de les circuits convencionals del gènere, Serra és autor d'altres cintes com "Història de la meva mort" (Història de la meva mort, 2013), centrada en la transició dels segles XVIII i XIX a través de les figures literàries de Casanova i Drácula.

En paral·lel a aquest projecte, el Museu ha programat un cicle de cinema titulat "Jo també. Desig i delicte. Carta blanca a Albert Serra", en què durant cinc sessions, entre el 15 de març i el 12 d'abril, es projectaran diferents pel·lícules seleccionades pel cineasta català.