L'editorial Males Herbes publicarà el proper 4 de març el text íntegre, incloent les pàgines que no van passar la censura franquista, de la darrera novel·la d'Aurora Bertrana, 'La Ciutat dels Joves' (1971). L'última ficció escrita per l'autora als 79 anys és una distòpia a través de la qual va voler copsar la fotografia d'aquell moment, entre el vent de canvi de les noves generacions (La ciutat dels joves) i un enquistat règim franquista que es resistia a desaparèixer (La ciutat dels vells). Malgrat el decorat distòpic, però, la novel·la va patir la tisorada de la censura. Per això l'editorial ha inclòs en aquesta reedició els informes i comentaris que els censors li van dedicar.
Un periodista veterà procedent de la Ciutat dels Vells (metàfora de l'Espanya franquista) és enviat a la Ciutat dels Joves per escriure'n un reportatge. Allà hi trobarà una societat completament nova, vital i alliberada de tabús, que fa pensar en el món idealista que somniaven els joves de finals dels seixanta.
El reporter anirà comparant allò que observa amb el lloc d'on ve. I tot i mostrar que el funcionament de la Ciutat dels Joves no és perfecte i que a voltes li resulta incomprensible, el trobarà preferible al de la Ciutat dels Vells, catòlica i conservadora, dominada per la hipocresia i la manca de llibertat.
Aquesta és la trama de 'La Ciutat dels Joves', una distòpia que atacava el franquisme des de la ficció mentre reflexionava sobre el maig del 68. La darrera novel·la de Bertrana va ser també la més política de l'autora. I és que darrere de l'artifici de la ficció l'autora hi deixava clara la seva visió sobre l'Espanya d'aquells anys i els anhels de llibertat que es coïen dins i fora, opinant sobre temes com la religió, el feminisme o l'economia.
L'editorial Males Herbes la reedita ara amb una versió "íntegra" que inclou els fragments que -malgrat tractar-se d'una ficció- no van passar el tall de la censura franquista, i un pròleg d'Adriana Bàrcia. És doncs la primera vegada que els lectors podran llegir el text original de la novel·la, i complementar la lectura amb els informes i comentaris dels censors sobre l'obra.
Aurora Bertrana (Girona, 1892- Berga, 1974), filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va ser violoncel·lista i escriptora, a més d'una de les primeres feministes de la cultura catalana. Va estudiar música i literatura a Ginebra. Durant la seva joventut va guanyar-se la vida com a integrant de diferents conjunts musicals a Chamonix i a París, i va fundar la primera jazz band formada íntegrament per dones. Més tard viatjaria per tot el món i recopilaria les seves experiències en diversos llibres. En la seva faceta d'escriptora hi destaquen llibres de viatges, novel·les i dos volums de memòries.
