«El magnífic és el que sap gastar a punt en coses grans». Així definia Aristòtil, en el llibre quart del seu tractat L'ètica a Nicòmac, la naturalesa de l'home magnífic i l'essència de la magnificència. «Aquesta virtut, evidentment», precisava el filòsof, «és una de les que fan referència a l'ús de les riqueses; només que no s'estén com la liberalitat a tots els actes, sense excepció, que concerneixen a les riqueses, sinó que només s'aplica a aquells la despesa dels quals és de consideració». Per aquesta condició, la magnificència va ser, especialment en els temps del Barroc, un objectiu, gairebé un ideal, al qual aspiraven els governants de tot Europa, independentment del seu credo. Una vocació que serà analitzada en profunditat en el congrés internacional Magnificence in the 17th Century. Performing Splendour in Catholic and Protestant Contexts, que se celebra a Madrid entre el 7 i el 9 de març.

El simposi està organitzat per l'Institut Moll-Centre d'Investigació de Pintura Flamenca, la Universitat de Leiden i la Universitat Rei Joan Carles, i reunirà alguns dels principals experts d'Europa en art del segle XVII. La conferència inaugural anirà a càrrec de Stijn Brussels, de la Universitat de Leiden, i de Gijs Versteegen, de la Rei Joan Carles, i s'impartirà el 7 de març a la Fundació Mapfre (passeig Recoletos, 23), que acollirà la primera jornada . Les altres dues es desenvoluparan al campus que la Universitat Rei Joan Carles té al número 21 del carrer Quintana de Madrid.

El congrés s'organitza en vuit sessions: la virtut de la magnificència, teatre, la cort, l'arquitectura de la cort, el ballet de la cort, arquitectura religiosa, pintura i celebracions. Cadascuna de les sessions està coordinada per un expert en la matèria, i s'organitza a través de ponències específiques que analitzaran aspectes concrets relacionats amb els temes marc. A cada sessió s'obrirà un torn de debat.