La poeta, assagista, traductora, crítica literària i articulista Marta Pessarrodona va ser distingida ahir amb el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que concedeix Òmnium Cultural, en reconeixement a la seva obra i la seva «contribució al diàleg entre les cultures catalana i europea».

Emocionada, l'autora terrassenca, de qui es va destacar, també, la seva «tasca de promoció cultural», va tenir un record per als seus pares, als quals «els ho dec tot», i tampoc va obviar, en una conferència de premsa posterior al lliurament del premi, que hauria preferit el guardó en un moment de «situació normal».

Amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, a la presó i jutjat pels fets del procés, l'escriptora sosté que «és molt anormal el moment que estem vivint, és molt injust rebre una carta des de la presó» i afegeix que és de les que pensa que ella «podria portar un any allà dins».

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va recordar que l'última telefonada realitzada per Cuixart des de la presó de Lledoners, abans de traslladar-se a Madrid, va ser per comunicar a Pessarrodona el premi i va lamentar que porti «506 dies empresonat, ara en un judici contra la democràcia». En un vídeo que es va projectar, es veia el dia en què Mauri va anar a la casa de Pessarrodona a Sant Cugat del Vallès per lliurar-li una carta manuscrita de Cuixart i la telefonada que mantenien tots dos: «El regal número u és parlar amb tu», va dir la nova Premi d'Honor.

Sisena dona que guanya aquest premi, la seva trajectòria va ser glossada per Lluïsa Julià, qui va recordar que el seu primer llibre publicat va ser Primers dies de 1968, ara fa 51 anys, i que, a més de llibres de poesia com Vida privada, Memòria o Berlín suite, és artífex d'una extensa obra biogràfica de personatges com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny, Mercè Rodoreda o Caterina Albert, algunes d'elles amigues íntimes.

Pessarrodona, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), és també una de les grans expertes mundials en Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury, i al llarg de la seva vida ha passat llargues temporades a Londres investigant sobre aquests artistes.

Ha confessat sentir-se una dona «amb molta sort», que ha conegut personalment totes les persones que li han interessat, des de Gabriel Ferrater, a qui recorda cada dia, Doris Lessing, Victòria Kent o Mercè Rodoreda, a qui va veure morir a Girona.

Durant la seva al·locució, va considerar que forma part d'una generació que té «sentit de l'admiració, cosa que no veig actualment i això que un s'ho passa molt bé admirant». En la seva compareixença va revelar que està a punt de publicar un nou poemari, Variacions profanes, amb versos que estan inspirats en les seves lectures i relectures de la Bíblia, i també està escrivint Admiracions.

D'una altra banda, pensa que per a les futures generacions serà molt difícil escriure biografies «perquè ara pràcticament no s'escriuen cartes», fonamentals per al gènere. Va fer broma dient que amb els diners del premi pagarà «deutes».

La cultura castellana

Partidària que Catalunya es basi «més en la cultura», va deixar clar, a més, que «mai renegaré de la cultura castellana, encara que sento un greuge quan al Parlament sento la pijada de parlar en castellà, però la meva segona llengua sempre serà la castellana».

La premiada, nascuda el 18 de novembre de 1941 i que agafa el relleu de Quim Monzó, rebrà 20.000 euros i el guardó del Premi d'Honor, obra d'Ernest Altés, durant un acte que se celebrarà al Palau de la Música Catalana el pròxim 3 de juny. El jurat d'aquesta edició estava integrat per Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí, Joan Mas i Anna Sallés.