El cineasta català Isaki Lacuesta (Girona, 1975) considera que «parlar d'indústria del cinema a Espanya és exagerat» ja que, més aviat, es tracta d'una «artesania» en la qual els creadors treballen «peça a peça».
El director d' Entre dos aguas, que va aconseguir la Concha d'Or a l'últim Festival de Sant Sebastià, a més del Premi Especial dels Feroz, el premi a la Millor Pel·lícula en el Festival de Mar del Plata, set Premis Gaudí, inclosos Millor Pel·lícula i Millor Director, i dues nominacions als Goya a Millor Pel·lícula i Director, va fer aquesta reflexió en una entrevista a Múrcia, on aquesta setmana ha presentat el llargmetratge en la secció oficial del festival de cinema independent IBAFF.
En la seva opinió, una indústria es caracteritza per fer una «producció en sèrie», cosa que no passa a Espanya, on tot és «més precari i se segueix treballant peça a peça». Aquest model, va considerar, té avantatges, ja que permet una «llibertat creativa superior» i les pautes «no estan acabades, pots inventar-les de zero».
D'aquesta manera, va explicar que les peces es poden identificar més amb cada director i cada espectador, perquè «quan les coses es fan per a tothom, no es fan per a ningú».
Aquesta producció artesanal li ha permès, per exemple, complir la «fantasia» amb la qual el 2006 va sorgir el seu film La leyenda del tiempo, els protagonistes de la qual, Isra i Cheíto, llavors dos nens, tornen a Entre dos aguas ja com a adults, mostrant el pas del temps i la seva evolució al llarg d'aquests dotze anys.
«El cinema és un bon mitjà per captar el pas del temps, la metamorfosi, els canvis», va dir. Ja es va reflectir una transició de la infantesa a l'adolescència a La leyenda del tiempo, que culmina ara amb el pas a l'edat adulta. Els protagonistes i el director han mantingut el contacte i l'amistat, motiu pel qual, per a Lacuesta, aquest projecte no va ser «un retrobament entre persones, sinó amb la pel·lícula i amb la càmera».
Intercanvi amb altres creadors
A més de presentar el seu llargmetratge, Lacuesta també va participar en una trobada a la Filmoteca Regional amb el també director Jaime Rosales, amb qui va debatre sobre el paper dels festivals i, en el cas de l'IBAFF, va considerar que és sobretot un «lloc de trobada» entre cineastes i una oportunitat per conèixer creadors d'altres parts del món, compartir inquietuds i conèixer noves creacions.
D'altra banda, es va referir a les noves plataformes de continguts audiovisuals, com Netflix o HBO, i va opinar que «s'estan desaprofitant molt» i encara no s'ha explotat tot el potencial que poden oferir, per exemple, per «expandir el cinema a l'espai» i portar-lo a diferents tipus de comunitats.
En la seva opinió, han sabut vendre «amb molta habilitat» els seus models de sèries que, va afirmar, «són el mateix tipus de sèrie que ja es feia en els anys cinquanta i seixanta», i va apuntar que «sempre hi ha hagut grans lobbies i intermediaris» en el món del cinema i aquestes plataformes són «una mica d'allò mateix amb vestits nous».
