Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky
Orfeó Català; Julia Matochkina, mezzosoprano
Valery Gergiev, director
12a Temporada Ibercamera. Auditori de Girona. 10 de març
Els professors del Teatre Mariinsky amb el seu director titular, Valery Gergiev, renoven una vegada més la seva cita amb la Temporada Ibercàmera amb la millor de les seves actuacions. En ocasions anteriors, la formació russa s'havia excedit en els volums. El coratge i la força dels seus músics li havia jugat una mala passada, sobretot les seccions de vent. En aquest concert segurament perquè la Simfonia núm. 8 de Schubert i el Prèlude à l'après-midi d'un faune (1892-94) demanen una sonoritat més continguda van obtenir en la primera part un resultat extraordinari.
La flautista solista va marcar caràcter, també amb una gran cautela pel que fa al volum i al vibrato de les seves intervencions i l'orquestra va fer un treball d'orfebreria i d'atenció a l'estil admirables. Per l'equilibri, l'atenció als plans i la lleugeresa de les cordes van poder resoldre aquestes dues partitures d'una forma excel·lent. La senzillesa i la sobrietat els han afavorit. Tot i que la secció de corda podria introduir més profunditat en la sonoritat sense arribar a la rotunditat d'altres ocasions els perfils van estar molt aconseguits, amb una gran expressivitat, ple de detallisme.
El concertino va tenir un gran protagonisme amb una sonoritat reveladora a favor de les partitures i no del seu lluïment personal. En aquest sentit, Gergiev va tenir en la direcció aquest paper de mesurador de les forces i savi administrador dels plans musicals.
La Cantata Alexander Nevsky de Prokófiev va comptar amb l'extraordinària participació de la mezzosoprano Julia Matochkina amb una gran qualitat en el registre greu de la veu. Va cantar amb gran sensibilitat reportant l'emoció i el calat musical d'aquesta pàgina grandiloqüent que la formació va defensar amb una sonoritat brillant, un bon diàleg de les veus i un discurs trepidant que va omplir la sala amb l'èpica que demana la partitura. Les veus de l'Orfeó van estar a molt bon lloc. Les veus masculines els va faltar projecció i lirisme però van tenir moments molt meritoris.
