Convertit en un dels novel·listes catalans més llegits des del seu debut el 2012 amb Quan érem feliços, Rafel Nadal desenvolupa en el seu nou títol, El fill de l'italià, guanyador del Premi Ramon Llull 2019, una èpica història de postguerra amb mariners italians, famílies trencades i superacions personals.

En una entrevista concedida poc abans del lliurament del Premi Llull, ahir a l'hotel Palace de Barcelona, l'autor gironí reconeix que pensava que per als seus relats ja havia esgotat «la guerra i la postguerra, encara que permeten portar els personatges molt al límit», però en un club de lectura a Caldes de Malavella, on presentava La maledicció dels Palmisano, va sorgir la possibilitat d'estirar d'un fil que tenia a veure amb la deflagració del cuirassat Roma.

D'aquell terrible naufragi, amb 1.300 mariners morts i un miler de supervivents, li va cridar l'atenció que aquests homes acabessin residint en el petit poble de Caldes de Malavella, amb tan sols 2.500 habitants, i entre gener i juliol de 1944 canviessin la seva cara en molts sentits, tant a escala comunitària com en àmbit individual, ja que molts dels seus habitants van acabar relacionant-se amb ells.

Segons Nadal, «la postguerra espanyola ens l'han explicat molt malament, és molt més dura del que ens han dit, i això en la vida quotidiana és on més demostrat queda, amb els perdedors de la contesa civil presoners d'un règim arbitrari que et podia fer fora d'una feina per no ser prou adepte o per renegar un dia davant una situació determinada».

En la seva nova novel·la, de la mà de Mateu, fill de la casa més pobra de Caldes, mostra el dia a dia de la població en els primers mesos de 1944, però també les conseqüències d'aquells dies en el futur d'unes quantes famílies.

El lector que s'enfronti a aquestes pàgines coneixerà que «existeix una identitat individual, però també una altra col·lectiva i que pot ser múltiple: local, catalana, espanyola i europea».

«En un lloc com Caldes es va concentrar tota la història europea, l'època més convulsa del segle XX va desfilar pel poble», defensa l'escriptor, després de trepitjar el terreny durant mesos, de consultar documents i, especialment, de conversar amb els qui van viure aquells fets.

El prosista rememora que només iniciar-se la Guerra Civil, el 1936, als balnearis de la població van anar a parar refugiats republicans, nens aragonesos i bascos, es van tractar ferits de guerra a la seu de Vichy Catalán, convertit pel president Lluís Companys en hospital militar, en què van acabar morint una cinquantena de persones, «algunes d'elles encara enterrades en una fossa comuna».

Posteriorment, van arribar al lloc entre 1.000 i 2.000 jueus, «tots amb molta formació» i, el 1944, el miler d'italians. En acabar la II Guerra Mundial també van passar per allà alguns nazis.

«En molt pocs anys -diu Nadal- en un poble com Caldes de Malavella es va viure la proclamació de la República, la Guerra Civil, la rereguarda republicana, l'entrada franquista, la repressió posterior i el final de la Segona Guerra Mundial. En tots els casos, el que feien les persones era lluitar per la pròpia supervivència».

L'escriptor lamenta que encara que els últims anys s'ha «recuperat part de la memòria republicana, encara hi ha forats negres increïbles, com que no hi hagi ni una placa de record als que van morir a l'hospital de Vichy Catalán».

Molt content amb el fet que ja s'hagi fet una reedició de 5.000 exemplars i que estigui prevista la seva traducció al castellà, francès, italià i altres llengües, Nadal avança que està escrivint de nou, que no tem la pàgina en blanc.