Gerard Quintana (Girona, 1964) ha aconseguit vèncer les seves "pròpies reserves i pors" i fer el salt a la literatura amb la novel·la 'Entre el cel i la terra' (Columna). Un llibre que conté "molt de rock", si més no en l'actitud d'uns personatges que "juguen a trencar" el guió establert. En una entrevista amb l'ACN, Quintana confessa que, malgrat l'escenari li ha donat "moments concrets" de plenitud "col·lectiva i compartida" amb el públic, "en soledat, no hi ha res que s'assembli" a l'escriure ficció. "La plenitud que he sentit a l'escriure 'Entre el cel i la terra' difícilment l'he tingut abans fent altres coses", assegura el cantant. I ja ha comprovat que "això enganxa", ja que està escrivint la segona novel·la i té en ment una tercera. Tot, sense deixar d'escriure cançons, ja que prepara nou disc amb Sopa de Cabra per a finals d'any.

Gerard Quintana es declara "un intrús" en tot allò que ha fet a la vida. Va començar en el món de la música sense ser músic, i ara s'endinsa de ple en el món de la literatura sense ser, aparentment, escriptor. No obstant, sempre ha sabut que el seu lloc "era la paraula", i així va encaminar-se com a estudiant de periodisme, d'interpretació i posteriorment com a lletrista. "Per un nen que era tartamut i em costava expressar, la música era un refugi, la paraula tenia el lloc adequat dins el seu tempo. Em sentia una persona normal", recorda el cantant.

Escriure ho ha fet durant 35 anys com a autor de cançons com 'Camins' o 'El Far del Sud', però amb una modalitat en què el començament i el final "estaven sempre a prop", només separats per dues estrofes o una tornada. Per això, endinsar-se en l'univers de la novel·la li feia "cert respecte" i va marcar-se els 50 anys com a límit per fer el salt. Amb una excusa: "Abans d'escriure, he de viure".

'Entre el cel i la terra' és, doncs, una ficció modelada per l'experiència que l'autor ha acumulat al llarg dels anys. Narra la història d'un pintor de Bilbao, en Patxi Saura, que ve a Barcelona l'any 1952 per construir la vida que sempre ha somiat. És a la capital catalana on dues dones marcaran el seu destí. Una segona trama s'ubica als anys 90, i suma una tercera història amorosa a un text en què, malgrat l'amor té un paper important, el centre és "l'actitud de somiar la pròpia vida".

L'1-O com a obstacle i Rafel Nadal com a impuls

L'inici de l'escriptura d''Entre el cel i la terra' va coincidir amb l'1 d'octubre de 2017. "Em vaig perdre. La realitat em va superar, vaig passar més de dos mesos enganxat a les notícies, dormint sobre la catifa buscant cadenes internacionals, mirant d'entendre-ho", diu Quintana. Incapaç de començar a escriure, va compartir amb l'escriptor Rafel Nadal l'angoixa que sentia. Va ser Nadal qui li va donar "la confiança per tirar-lo endavant" i l'impuls per començar a "distanciar-se emocionalment" dels fets ocorreguts l'1-O.

Escriptor, de cançons i de novel·les

Fa anys, Quintana veia molt distant la literatura i la música. Però cada vegada més, veu que "el material emocional és el mateix". "No veig tan lluny l'escriptor del músic o de l'actor. Histories de superació, d'amor, l'afany de buscar els límits de la pròpia llibertat, d'anar el més enllà possible. Penso que són comuns en totes les disciplines artístiques".

I així com hi ha cançons que surten "a raig", com una intuïció, d'altres vegades s'omplen cents de fulls per arribar a aquella síntesi. "De vegades vols explicar un sentiment complex i tens dotze versos", assenyala, i per això valora poder tenir "més recorregut" per "omplir de passió" els personatges de la novel·la. "No sé com ho hauria fet amb una cançó", confessa.

Després d'escriure la novel·la, les cançons que està fent amb Sopa de Cabra se li fan "molt curtes", però "gens difícil" passar d'un format a l'altre. Ja tenen cinc nous temes gravats per un disc que sortirà a finals d'aquest any o principis del 2020. "Hi ha promotors que ens diuen que no cal que traguem discos nous", diu Quintana. El compositor, però, considera que sempre hi ha "l'intent de pensar que encara no has fet el millor". "No tindria sentit ser l'eco del que vam ser", remarca.

"Sóc més feliç, i no vull renunciar a ser-ho"

Després d'entregar el llibre, l'escriptor va sentir "aquell buit" i immediatament alguna cosa es va activar dins seu. Eren les ganes d'escriure una segona novel·la, que ja està treballant no com una continuació però sí relacionada també amb "l'actitud transformadora del destí".

"Seguiré escrivint. La meva recompensa és poder fer-ne un altre. Sóc més feliç, i no vull renunciar a ser-ho", celebra el cantant i escriptor.