20 de març de 2019
20.03.2019
Diari de Girona

Descriuen una nova espècie de rèptil volador, el més gran trobat a la península Ibèrica

Era un animal piscívor de 4 metres que va viure al Terol fa uns 125 milions d'anys

20.03.2019 | 17:42
Recreació del rèptil.

Un equip dirigit per l'investigador Borja Holgado, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha descrit una nova espècie de rèptil volador, l'Iberodactylus andreui, el major pterosaure descobert a la Península Ibèrica.

Es tracta d'un animal piscívor d'uns 4 metres d'envergadura que va viure a l'actual província de Terol fa uns 125 milions d'anys i és la tercera i major espècie de pterosaures que es descriu a la Península Ibèrica, segons els paleontòlegs, que han publicat la seva troballa a la revista Science Reports.

La resta fòssil d'aquest rèptil volador va ser trobada en un jaciment de la localitat d'Obón (Terol) i consisteix en la part del morro de l'animal.

Segons ha explicat Holgado, que ha comptat amb la participació del grup Aragosaurus de la Universitat de Saragossa, un dels caràcters anatòmics distintius d'aquest pterosaure és la seva cresta òssia, una protuberància a la part superior del crani.

"La funció d'aquesta cresta no està clara, però probablement s'intenti un caràcter de dimorfisme sexual, com s'observa en altres espècies de pterosaures relacionades amb l'Iberodactylus", segons el director de la investigació.

Holgado ha ressaltat que les restes de pterosaures són molt escasses en el registre fòssil ja que els seus ossos són fràgils i buits per facilitar el vol d'animals tan grans, el que disminueix la probabilitat que fossilitzin.

La resta fòssil que ha servit per descriure la nova espècie Iberodactylus andreui ha estat dipositada al Museu de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa, i el nom que li han donat fa referència a Javier Andreu, descobridor del fòssil.

L'holotip d'Iberodactylus andreui mesura uns 20 centímetres de llarg i correspon a la part del morro d'aquest pterosaure, que amb les ales esteses mesurava uns quatre metres de punta a punta, més que qualsevol au actual.

Segons Holgado, els pterosaures van ser el primer grup de vertebrats que va desenvolupar el vol actiu i l'estructura de les seves ales era semblant a la dels ratpenats actuals, amb una gran membrana subjectada per l'extremitat anterior que els permetia propulsar-se.

La resta trobada conserva algunes dents que han permès deduir que la seva alimentació es basava en peixos, segons José Ignacio Canudo, cap del grup Aragosaurus de la Universitat de Saragossa.

Els investigadors han aclarit que, malgrat que sovint erròniament se'ls anomena "dinosaures voladors", els pterosaures no són dinosaures, tot i que estan emparentats amb ells.

Aquest grup de rèptils va sorgir fa uns 228 milions d'anys, a final del període Triàsic, i va dominar els cels de l'era Mesozoica durant més de 160 milions d'anys, extingint-se juntament amb els dinosaures a final del Cretàcic, fa 66 milions d'anys.

Actualment es coneixen un centenar d'espècies a tot el món que inclouen als animals voladors més grans de tots els temps, com el Quetzalcoatlus, que es calcula que tenia 11 metres d'envergadura, la mida d'un petit avió.

En la investigació també han col·laborat els Museus Nacional de Rio de Janeiro (Brasil) i de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa, així com les universitats Federal do Espírito Santo (Brasil) i de València.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
 

L'últim El més llegit