20 de març de 2019
20.03.2019

Una exposició a Olot tracta sobre les càrregues policials a partir del quadre de Casas

Està comissariada per Enric Calpena i Joan Carreras i es pot visitar al Museu de la Garrotxa fins a l'agost

20.03.2019 | 17:26
Un visitant mira l´exposició.

"La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble" es podrà visitar al Museu de la Garrotxa d'Olot a partir del 23 de març. Aquest 2019 fa cent anys que l'estat espanyol va autoritzar la cessió a dipòsit del quadre 'La Càrrega' del pintor olotí Ramon Casas, un símbol de la lluita de les classes malgrat haver-la pintat des de la "neutralitat ideològica".

Comissariada per l'historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras, l'exposició inclou una part de divulgació de l'obra (exposada al mateix museu) i una altra on s'explica que, malgrat el pas del temps i l'evolució de les tècniques repressives, el concepte de càrrega contra tota mena de protestes continua essent el mateix. Apareixen protestes de diferents punts del món i també càrregues de l'1-O a Catalunya, entre d'altres. Es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any.

El 17 de desembre del 1919 es va autoritzar per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre 'La Càrrega' del pintor olotí Ramon Casas al llavors anomenat Museu Biblioteca d'Olot.

Aquell quadre i tres més d'autors catalans van poder retornar a la capital de la Garrotxa després que l'escultor olotí Miquel Blay i l'Ajuntament d'Olot van saber aprofitar el "poc interès" que l'emblemàtic quadre de Casas havia despertat al Museu Nacional d'Art Modern i al govern espanyol. Així ho ha recordat la directora dels Museus d'Olot, Montse Mallol, tot recordant que l'obra havia generat tanta "incomoditat" a Madrid per la temàtica que no s'havia exposat mai al públic.

Cent anys després, el quadre de Casas s'ha convertit en una imatge iconogràfica de la lluita de les classes si bé aquesta no va ser mai la intenció de l'autor, a qui s'ha reconegut sobretot pels retrats que va fer a la burgesia catalana.

Segons Mallol, el va pintar des de la "neutralitat ideològica" i agafant com a temàtica les grans mobilitzacions a Barcelona del 1902. En primer pla, es veu un Guàrdia Civil a dalt del cavall amb un sable a la ma i als peus de l'animal un home estirat a terra. I en segon pla, una protesta amb alguns agents més en posició de carregar.

A partir d'aquest quadre, la mostra inclou una primera part centrada en contextualitzar i en divulgar detalls poc coneguts d'aquesta obra que s'exposa a la tercera planta del mateix Museu de la Garrotxa. Així per exemple, s'explica que des del 1997 el quadre ja no ha sortit més perquè hi ha risc de malmetre's. El procés de restauració del 1957 va donar massa rigidesa a la tela i això fa impossible que es pugui desmuntar sense riscos.

Les càrregues en 200 anys d'història

A la segona part, el visitant s'endinsarà en el concepte de càrregues policials al llarg de la història. I ho farà primer obrint una cortina amb la imatge de persones manifestant-se amb les mans enlaire per després topar-se amb una segona cortina amb tot d'antiavalots en primer pla. Un dels comissaris de la mostra, Enric Calpena, ha explicat que han volgut transmetre la sensació de "por" que un pot sentir quan es té a poca distància els agents que estan a punt de carregar contra els manifestants.

En aquest espai hi ha una selecció de treballs artístics i fotogràfics de diferents càrregues policials des del segle XVIII fins a l'actualitat. El missatge que es vol transmetre, segons els impulsors, és que les tècniques repressives han anat evolucionant –des dels sabres fins a gasos lacrimògens- però que el concepte de "càrrega" segueix essent la mateixa. "Tots busquen provocar aquesta por i transmetre que l'Estat és propietari real del carrer i que per tant quan el ciutadà l'ocupa ho fa de préstec", ha afirmat el comissari.

Així per exemple, hi ha instantànies del xoc entre policies i manifestants a Irlanda, Sud-àfrica, Veneçuela, Turquia, Itàlia o França en diferents moments de la història arribant fins i tot a les protestes dels 'armilles grogues'.

De Catalunya, s'han inclòs fotografies de les càrregues a Barcelona del 1970 o d'una càrrega de mossos a plaça Catalunya de Barcelona el 2011. En una projecció audiovisual, també hi ha alguns fragments de les càrregues de l'1-O. Segons el comissari, no es tracta d'una exposició sobre els fets de l'1-O però sí que s'ha volgut recollir aquell moment perquè formen part de l'"imaginari" de la ciutadania al marge de qualsevol lectura política.

La mostra inclou també la representació "volgudament naïf" d'una trentena d'antiavalots dibuixats amb els respectius uniformes que porten en funció de cada país. Estan representats amb una imatge similar a una joguina de playmobil. L'objectiu final, segons Calpena, és que el visitant reflexioni sobre el concepte de càrregues i les diferents formes artístiques amb les que s'ha representat.

"La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble" s'inaugurarà aquest dissabte i es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any. També s'inclou un programa d'activitats paral·leles, com ara una exposició de les versions del quadre de 'La Càrrega' feta per diversos artistes locals o la mostra '55 urnes per la llibertat' que ja s'ha vist a altres poblacions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona