El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha anunciat aquest dimecres els Premis Nacionals de Cultura 2019, que enguany reconeixen l'escriptor Jaume Cabré, l'editora i traductora Maria Bohigas, la cuinera Carme Ruscalleda, la compositora i intèrpret Clara Peya, l'artista Josep Ponsatí i la historiadora de l'art i ambaixadora a la Catalunya Nord de l'art català d'avantguarda Josefina Matamoros.

El Museu de Lleida, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), la Federació d'Ateneus de Catalunya i Litterrarum Móra d'Ebre - fira d'espectacles literaris també han estat distingits amb un Premi Nacional de Cultura, els més rellevants que atorga la Generalitat en l'àmbit cultural. La cerimònia tindrà lloc el dijous 4 de juliol al Teatre L'Artesà d'El Prat de Llobregat, a punt de reobrir les seves portes.

Els Premis Nacionals de Cultura celebren el 2019 la 44a edició i per onzè any consecutiu són concedits pel plenari del CoNCA, que actualment està format per Carles Duarte, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola.

Com ha destacat el Consell, en els premiats d'enguany hi conflueixen "l'excel·lència i la innovació, així com una visió integral del territori —de la Catalunya Nord a les Terres de l'Ebre, de Barcelona a Lleida— i una àmplia representació generacional". S'ha volgut reconèixer a "exponents de la cultura popular i també de l'avantguarda artística, i reivindiquen el paper fonamental de la dona en la vida cultural".

En el terreny literari, els Premis han distingit en aquesta edició l'editora de Club Editor i traductora, Maria Bohigas, i a l'escriptor Jaume Cabré, autor de títols com 'Senyoria' (1991), 'L'ombra de l'eunuc' (1996), 'El sentit de la ficció' (1999), 'Les veus del Pamano' (2004) o 'Jo confesso' (2011).

El CoNCA també ha guardonat a Litterarum Móra d'Ebre · Fira d'espectacles literaris amb el Premi Nacional de Cultura per "construir un espai on conflueixen literatura i espectacle en totes les seves disciplines, des de les arts escèniques fins a les musicals, prenent com a eix la llengua catalana".

Els Premis Nacionals de Cultura 2019 també han recaigut en Josefina Matamoros, ambaixadora a la Catalunya Nord de l'art català d'avantguarda, ho ha fet al capdavant de projectes culturals a Perpinyà i Cotlliure i com a directora del projecte del Musée d'art moderne de Céret, i l'escultor Josep Ponsatí, amb vincles amb París i Nova York, va introduir el minimalisme escultòric a Catalunya amb les seves singulars peces inflables de dimensions monumentals integrades al paisatge.

Per reconèixer la innovació, els Premis han distingit també la compositora i intèrpret Clara Peya, "veu transgressora capaç d'hibridar la música de cambra, el jazz, el pop i l'electrònica, fidel al seu piano i compromesa amb la llibertat d'expressió en escena".

La gastronomia s'incorpora enguany als Premis amb Carme Ruscalleda, que, segons el CoNCA, és "capaç de combinar l'avantguarda i la tradició culinària del país des de la reivindicació del producte arrelat al territori".

Tres entitats

En aquesta edició dels premis, s'ha guardonat tres entitats que han contribuït "a la construcció del país amb la conservació i difusió del nostre patrimoni artístic i de la nostra identitat compartida".

El CoNCA ha reconegut "l'extraordinària tasca" del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que "ha permès prestigiar el nostre patrimoni arquitectònic i urbanístic i consolidar un arxiu de referència en l'àmbit nacional i internacional"; la Federació d'Ateneus de Catalunya, "canalitzadora de la llarga i valuosa tradició ateneista catalana en la defensa de la cultura i la llengua pròpies", i el Museu de Lleida, premiat "pel servei que fa al territori i la rellevància de la seva col·lecció, fruit de la concentració i la fusió de béns arqueològics, col·leccions antigues i art de diverses disciplines i objectes artístics".

Duarte i els guardons

El president del CoNCA, Carles Duarte, ha reiterat en l'anunci dels guardonats aquest dimecres que els Premis Nacionals de Cultura fan una doble aposta de reconeixement "de l'excel·lència i la innovació". Els premis, ha dit, consideren el conjunt del territori, així com les diverses identitats, generacions i gèneres.

"Hem premiat la idea de continuïtat en el temps", ha indicat respecte els guardons més vinculats a la tradició, amb voluntat "d'integrar la cultura popular en confluència amb les avantguardes". "Això ens ajuda a tenir una visió plena del país, i rica en veus. Des de l'art efímer fins al patrimoni medieval", ha conclòs Duarte.

D'altra banda, Duarte s'ha referit a la renovació "pendent" dels membres del plenari del CoNCA, només per desitjar als nous representant una època de consolidació i rellançament de la institució, "amb vocació transversal i d'intermediació entre el sector cultural i les institucions públiques". "Si tot va bé, ha afegit, nosaltres hauríem de deixar de ser membres del plenari abans del proper veredicte" dels Premis Nacionals de Cultura, ha aventurat.

El balanç dels premiats

Entre els guardonats, Jaume Cabré ha valorat el premi com un reconeixement a la trajectòria i a la constància professional. "Ho trobo bonic, pel què suposa haver-la fet (la trajectòria): molts anys de feina, de no desanimar-se, o de fer-ho i després ressuscitar", ha defensat.

Cabré no es dona per "sentenciat" per un reconeixement com aquest, ja que per ell escriure és sinònim "d'un llibre darrere un altre". Els projectes no se li acaben a un escriptor que admet que darrerament se li ha "despertat la necessitat" d'escriure contes infantils, en haver estat avi.

Clara Peya, el Premi Nacional més jove

"El que em fa més il·lusió és que el jurat ha remarcat que -el premi- és pel compromís. Això vol dir que igual les coses es poden començar a canviar, que dins del sistema de premiats surto de la norma per edat i per maneres, i que els espais es comencen a obrir i a compartir una mica més".

Qui valora així haver estat premiada és Clara Peya, la pianista i compositora que s'ha convertit en el Premi Nacional de Cultura més jove de totes les edicions. Hores abans d'estrenar a la Sala Beckett el darrer espectacle amb la companyia Les Impuxibles, la prolífica artista ha insistit en la seva condició de "privilegiada". El premi, explica, no seria possible sense el benestar material i la xarxa familiar que li ha permès dedicar-se a tocar el piano.

En aquest sentit, Peya, ha desitjat que algun dia "li prengui el premi" algú que avui no té aquestes possibilitats i recursos per fer cultura o accedir-hi. A més, la pianista ha celebrat que la història i la cultura comenci a representar més diversitat de punts de vistes i a generar nous "referents".

Al seu torn, Carme Ruscalleda també representa una estrena pels Premis Nacionals de Cultura, el del reconeixement a la gastronomia. "És una emoció personal i també col·lectiva per tota la gent que creiem que la cuina i la gastronomia és cultura. És un repte que tots esperàvem", ha celebrat la cuinera en declaracions a l'ACN.

Després del tancament del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, Ruscalleda ha assegurat que segueix amb el seu "compromís amb Barcelona i Tokio" (on aviat estrenarà nou local per al seu restaurant), però mirant de rebaixar una mica els compromisos públics per conciliar millor amb la vida familiar. "Pensava que ara tindria tot el temps del món però m'adono que tinc coses cada dia, i els de casa es queixen!", ha confessat.

El Museu de Lleida

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, no interpreta el guardó com una mostra de suport a la institució pel "difícil" 2017 amb l'entrada de la policia judicial per endur-se obres d'art de Sixena. "Hem passat pàgina. Vull entendre que és un reconeixement a una institució jove, que ha tingut moments de tot tipus", ha manifestat.

Giralt ha preferit valorar el moment "fantàstic" que va suposar acollir l'exposició 'Presos Polítics' censurada prèviament a ARCO, una mostra que "connecta amb la pulsió de la societat civil, una de les funcions que ha de tenir tot museu, d'estar a l'aguait i acompanyar la societat".

"Una de les riqueses del país, i en això el museu pot ajudar, és que tota la història del nostre país és molt transversal geogràficament parlant. I el Museu de Lleida és un museu situat a ponent de la capital però a cavall entre diferents territoris, i el nostre discurs incorpora un àmbit cultural i lingüístic al discurs" general.