L'Almoina del Pa de la Seu de Girona, una institució medieval que del 1347 a 1348 va repartir uns 130.000 pans, va desenvolupar una "tasca decisiva per contribuir a pal·liar la gana", però el seu veritable objectiu era "evitar conflictes socials pitjors".

Així s'ha expressat aquest matí la historiadora Rosa Lluch durant la lectura de la ponència "L'almoina del pa de la Seu", en el marc del VI Congrés d'Història de Girona, convocat per l'Institut d'Estudis Gironins, i que se celebra a la Masia de la Torre amb la participació de 40 inscrits.

Lluch, autora del llibre "Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)", fruit de la seva tesi doctoral, ha conclòs que la funció de l'Almoina de Girona, com la de les altres almoines del territori català, era contribuir a pal·liar la gana, "que no és el mateix que pal·liar la fam dels pobres" i, si bé suavitzava les necessitats dels més desafavorits, "no arribava mai a solucionar-les", perquè "aquest no va ser el seu objectiu"

Encara avui es coneix pel nom de Pia Almoina l'edifici que va acollir aquesta institució, a la plaça de la Catedral, on avui hi ha la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. En aquest edifici entraven diàriament els gironins més necessitats per rebre caritat prestada per una institució que "volia mantenir l'ordre social i econòmic establert, mai canviar-lo", conclou la ponent.

"Hi havia pobres, i hi havia d'haver pobres en el món baixmedieval". "Sens dubte la Pia Almoina era una pròspera institució caritativa, però també era una senyoria feudal i es comportava exactament igual que la resta de senyories amb els seus pagesos dependents".

"Amb la seva tasca diària, i gràcies a les donacions que no deixava de rebre, l'Almoina assolia un clar objectiu: mantenir un règim alimentari de subsistència pels pobres i esmorteir la seva pressió".

L'assistència social a l'Antic Règim

L'historiador Miquel Borrell ha inaugurat el Congrés d'Història de Girona amb la ponència "Caritat i assistència social a l'Antic Règim", per donar pas a l'esmentada Rosa Lluch i, després, a la ponència d'Anna Gironella sobre "Els antics hospitals de Girona: de la distància a la concentració, segles X-XVIII".

Per a la tarda s'han anunciat les següents ponències: "Minyones perdudes, vagabunds i murris: de la casa de la Misericòrdia a l'Hospital de Girona. La gènesi de la caritat assistencial al segle XVII", a càrrec de Céline Xicola; i "De la caritat d'Antic Règim a la beneficència pública contemporània. El pas de pobres a ciutadans en els segles XIX i XX", a càrrec de Rosa Maria Gil.

Hospitals i cases de beneficència

El Congrés també ha acollit un programa de comunicacions, entre elles la de Maribel Fuertes, "Hospitals, cases de beneficència i caritat a Girona al llarg de la història". Per la seva part, Tura Clarà ha titulat la seva intervenció "Els hospitals efímers en època de còlera"; i Xavier Solà, "Salut i malaltia a Girona en temps de guerra (1638-1653).

El programa de comunicacions de tarda queda com segueix: Mateu Molina, "L'hospital del rei a Girona. Dades procedents del Manuel d'Acords (1653-1694)"; Tura Clarà i Joan López, "Retalls de la història de l'hospital de pobres de Besalú"; Pere Freixas, "El 'front' de la Pia Almoina de Girona. L'obra del segle XIV"; i Pep Vila, "Descripció i contingut d'un tractat de cuina de l'Hospital de Girona (1777).