23 de març de 2019
23.03.2019

«L'Almoina repartia pa per pal·liar la gana i mantenir l'ordre social, mai canviar-lo»

La historiadora Rosa Lluch participa al VI Congrés d'Història de Girona, que té 40 inscrits

23.03.2019 | 01:33
Narcís Soler i Rosa Lluch.

L'Almoina del Pa de la Seu de Girona, una institució medieval que del 1347 a 1348 va repartir uns 130.000 pans, va desenvolupar una «tasca decisiva per contribuir a pal·liar la gana», però el seu veritable objectiu era «evitar conflictes socials pitjors».

Així es va expressar ahir la historiadora Rosa Lluch durant la lectura de la ponència L'almoina del pa de la Seu, en el marc del VI Congrés d'Història de Girona, convocat per l'Institut d'Estudis Gironins, i que se celebra a la Masia de la Torre amb la participació de 40 inscrits.

Lluch, autora del llibre Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV), fruit de la seva tesi doctoral, va concloure que la funció de l'Almoina de Girona, com la de les altres almoines del territori català, era contribuir a pal·liar la gana, «que no és el mateix que pal·liar la fam dels pobres» i, si bé suavitzava les necessitats dels més desafavorits, «no arribava mai a solucionar-les», perquè «aquest no va ser el seu objectiu».

Encara avui es coneix pel nom de Pia Almoina l'edifici que va acollir aquesta institució, a la plaça de la Catedral, on ara hi ha la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. En aquest edifici entraven diàriament els gironins més necessitats per rebre caritat prestada per una institució que «volia mantenir l'ordre social i econòmic establert, mai canviar-lo», conclou la ponent.

«Hi havia pobres, i hi havia d'haver pobres en el món baixmedieval». «Sens dubte la Pia Almoina era una pròspera institució caritativa, però també era una senyoria feudal i es comportava exactament igual que la resta de senyories amb els seus pagesos dependents».

«Amb la seva tasca diària, i gràcies a les donacions que no deixava de rebre, l'Almoina assolia un clar objectiu: mantenir un règim alimentari de subsistència pels pobres i esmorteir la seva pressió».


L'assistència a l'Antic Règim

L'historiador Miquel Borrell va inaugurar el Congrés d'Història de Girona amb la ponència Caritat i assistència social a l'Antic Règim, per donar pas a l'esmentada Rosa Lluch i, després, a la ponència d'Anna Gironella sobre Els antics hospitals de Girona: de la distància a la concentració, segles X-XVIII.

A la tarda hi va haver les següents ponències: Minyones perdudes, vagabunds i murris: de la casa de la Misericòrdia a l'Hospital de Girona. La gènesi de la caritat assistencial al segle XVII, a càrrec de Céline Xicola; i De la caritat d'Antic Règim a la beneficència pública contemporània. El pas de pobres a ciutadans en els segles XIX i XX, a càrrec de Rosa Maria Gil.

El Congrés també va acollir un programa de comunicacions, entre elles la de Maribel Fuertes, Hospitals, cases de beneficència i caritat a Girona al llarg de la història. Per la seva part, Tura Clarà va parlar d' Els hospitals efímers en època de còlera; i Xavier Solà, de Salut i malaltia a Girona en temps de guerra (1638-1653). També van llegir comunicacions Mateu Molina; Tura Clarà i Joan López, Pere Freixas i Pep Vila.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona