José Domínguez "El Cabrero"
Manuel Herrera, guitarra
Auditori de Girona. 22 de març
Catalunya estima el flamenc i per això el 17 de març El Cabrero va presentar al Festival Barnasants el seu últim disc, Ni rienda ni jierro encima, un cant a la llibertat total, artística i política que ha estat possible gràcies als seus amics rockers, entre altres.
A José Domínguez no li agrada tancar-se en un estudi a gravar però estic segur que la necessitat que aquesta veu inclassificabe i portentosa continués deixant el seu llegat per la posteritat ha fet que el seu entorn i ell mateix, em sembla, adonant-se de la seva importància, es posés a la feina trabajosa de preparar un disc memorable com aquest.
Ell és un cantaor de culte, reconegut, que no agrada als mitjats servils del poder, perquè és un home lliure que ha cantat el que li semblava en cada moment perquè, com diu ell "quan s'ha de dir alguna cosa, no pots callar, perquè callar és morir".
La seva veu continua viva i espurnejant com sempre amb la valentia dels pocs que han volgut tenir personalitat pròpia. Seguidor de ningú, savi de la tradició oral, veu de la terra i de les gents a qui canta amb la simplicitat dels grans artistes amb el coratge i el compromís de les persones de veritat. Emociona profundament el seu cante jondo sense artifici per una màgia ignota del poder expressiu de la veu només acompanyat per la guitarra pregona i torrencial del grandíssim Manuel Herrera.
No havia vist mai tanta emoció a l'Auditori de Girona, mai!
La música em sembla que demana més que originalitat per ser expressió genuïna d'un mateix, una construcció estranya i complexa que es fa evinent amb la simplicitat d'un riu fluent. El Cabrero ha construït aquest art cabalós independent de tot, amb la seva intuïció.
Als setanta-tres anys ha fet aquest disc perquè li quedaven coses a les que encara volia cantar com les flors que creixen a les cunetes. Ell, que és un dels grans, però que l'han volgut marginar, i que no l'han pogut deixar al marge perquè és inqüestionable regala passió pel cant, escolta el públic i hi parla per fer un espectacle inoblidable.
La seva veu es posa a dintre i ja no en pot sortir. Cap glossa li farà justícia. Escolteu l'art en majúscules d'un pastor de cabres que continua fent aquest ofici encara que tots els festivals van al seu darrera. Ara feia temps que no adquiria un disc i aquest del cabrero el tindré com un tresor imponderable de la força del flamenc. El Cabrero és un artista tel·lúric impactant. Escolteu-lo en directe abans de dir "no serà tant". Ho dic de paraula.
