Direcció: Joan Lluís Bozzo. Intèrprets: Roger Casamajor, Anna Castells, Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats i Marc Vilajuana. Direcció musical: Andreu Gallén. Direcció: Ariadna Peya. Dramatúrgia: Jofre Borràs, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Andreu Gallén, Miquel Periel i Ariadna Peya. 22 de març. Teatre Municipal de Girona.
Al mar només hi haurien de passar coses boniques, exclama un dels personatges de Maremar. I té raó, però no és així i no ho ha sigut des de fa mil·lennis.
Amb el fil conductor de les vides que s'empassa l'aigua i les tragèdies que les onades tornen a la costa, el nou musical de Dagoll Dagom barreja l'actual crisi humanitària dels refugiats amb Pèricles, príncep de Tir.
L'arriscada macedònia funciona -divendres va omplir en doble sessió el Teatre Municipal de Girona, fent aixecar part d'un públic entusiasmat- i el missatge que vol transmetre s'entén, no farien falta algunes de les imatges que es projecten (la destrucció de Síria o les precàries embarcacions que arriben a Europa, per exemple) per subratllar les connexions entre l'actualitat i l'odissea d'un príncep que fuig mar enllà del mesquí dictador d'Antioquia.
Tot plegat arrenca amb el plor d'una nena en un camp de refugiats. Està sola al món, però rep consol de Diana, la deessa de la natura, que la reconforta narrant-li la història de Pèricles i la seva filla Marina en una Mediterrània on les màfies i els governs sense ànima són substituïts per la fortuna i els déus.
Aquest conte dins el muntatge, amb una estètica una mica de pessebre, guanya força amb els temes de Llach adaptats per Andreu Gallén, i sobretot, amb les coreografies d'Ariadna Peya, capaces de transformar el moviment dels actors en un mar embravit per la tempesta, amb braços i cames convertits en onades que es trenquen contra la proa d'un vaixell imaginari.
També hi ajuden, és clar, uns entregats intèrprets, com Mercè Martínez, Roger Casamajor o Elena Tarrats, que presta la seva lluminosa veu a la refugiada de l'inici i a Marina. Sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, tots es desdoblen en més d'un personatge i versionen cançons com Corrandes de l'exili, Abril 74, I si canto trist... o el Maremar del títol, un mar, el nostre, on només hi haurien de passar coses boniques.
Però no és així, com recorda la companyia, fent una denúncia a la immobilització dels vaixells de rescat, aturats per l'Estat des de fa mesos, al final d'un espectacle que van dedicar als qui han de fugir de la misèria i la guerra arriscant-ho tot i a l'actriu Cristina Cervià.
