Des que es va començar a implantar el Pla Bolonya l'oferta d'estudis universitaris a Catalunya, ara en graus, ha crescut un 30% respecte el 2007, quan l'estructura era de diplomatures, llicenciatures i enginyeries. En les universitats públiques, el creixement és del 29%, mentre que a les privades, del 31%, una tendència clarament diferent a la de la resta del sistema universitari espanyol. Així ho destaca el darrer informe de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), que apunta que en deu anys, l'oferta a les universitats espanyoles ha crescut un 13%, un 2% a les públiques i un 66% a les privades. Des de l'OSU recomanen revisar la proposta actual, reduir el nombre de graus i suprimir els graus propis per superar l'oferta «heterogènia» i «insuficientment intel·ligible».
El curs 2017-2018, les universitats catalanes oferien 530 graus diferents, uns 44 per universitat. Aquesta xifra ha crescut un 30% en 10 anys, segons l'estudi de l'OSU, i ha situat Catalunya com la segona comunitat autònoma amb més oferta, darrere de Madrid, i la segona on més ha crescut aquesta oferta, en termes absoluts. A banda, Catalunya és la primera comunitat autònoma en oferta pública i la segona en oferta privada, ja que, al costat de Madrid, són les dues comunitats amb un increment més gran de títols al registre entre 20017 i 2017.
Un dels autors de l'estudi, Albert Corominas, destaca que aquests increments, que suposen despesa econòmica pel fet d'engegar un nou pla d'estudis, s'han donat en anys de retallades i ho justifica com una manera d'intentar «espavilar-se» per captar «més recursos» a partir dels estudiants. Corominas qualifica «d'inatacable» aquest raonament, però va recalcar que si és una opció que prenen totes les universitats es donen els mateixos estudiants per més títols, cosa que acaba derivant cap a títols amb pocs estudiants i «s'empitjora» la situació.
Segons l'informe, les universitats catalanes, públiques i privades, amb l'excepció de la UIC, han augmentat la seva oferta. Han destacat l'increment de la UPF, que asseguren que l'ha duplicat, tot i que des d'aquesta universitat consideren que les dades que s'han donat a conèixer no es corresponen amb la realitat.
Aquest increment del 30% a Catalunya, equilibrat entre les privades i les públiques, és una tendència totalment diferent a la del sistema universitari espanyol, on l'augment de l'oferta s'ha concentrat en un 66%, en les universitats privades. En total, el 2017 hi havia a tot l'Estat 2.854 estudis universitaris diferents per cursar, una dada que des del 2011 ha crescut un 19%. Per comunitats autònomes, a banda de Catalunya i Madrid, també s'ha augmentat l'oferta a la Rioja, per l'impuls de la UNIR, i Navarra. En canvi, s'ha reduït a altres com Galícia, Astúries, Castella-la Manxa o les Illes Balears.
Passivitat dels governs
Corominas va concloure que l'oferta actual és heterogènia pel que fa a l'àmbit temàtic, als coneixements i a la vigència temporal de l'objecte d'estudi, però que en canvi és «insuficientment intel·ligible» per als estudiants, les famílies, les institucions i les empreses. L'estudi posa sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre el tipus de formació que imparteixen les universitats, la seva preparació per a l'accés al mercat de treball, o la necessitat de continuar impulsant els dobles graus, una opció també en augment els darrers anys. En aquest sentit, Corominas recorda que la llei preveu que la universitat doni una formació «bàsica» per després poder potenciar l'especialitat, de manera que creu que hi ha una «confusió entre l'opinió pública», per la qual cosa es generen graus molt especialitzats.
