atalunya estima el flamenc i per això el 17 de març El Cabrero va presentar al Festival Barnasants el seu últim disc Ni rienda ni jierro encima, un cant a la llibertat total, artística i política que ha estat possible gràcies als seus amics rockers entre altres. José Domínguez és un cantaor de culte, reconegut, que no agrada als mitjans servils del poder, perquè és un home lliure que ha cantat el que li semblava en cada moment. Seguidor de ningú, savi de la tradició oral, veu de la terra i de les gents a qui canta amb la simplicitat dels grans artistes amb el coratge i el compromís de les persones de veritat. Emociona profundament el seu cante jondo sense artifici per, només acompanyat per la guitarra pregona i torrencial del grandíssim Manuel Herrera.

No havia vist mai tanta emoció a l'Auditori de Girona, mai! La música em sembla que demana més que originalitat per ser expressió genuïna d'un mateix, una construcció estranya i complexa que es fa evident amb la simplicitat d'un riu fluent. El Cabrero ha construit aquest art cabalós independent de tot, amb la seva intuïció. A setanta-tres anys ha fet aquest disc perquè li quedaven coses a què encara volia cantar com les flors que creixen a les cunetes. Ell, que és un dels grans però que l'han volgut marginar i no han pogut perquè és inqüestionable regala passió pel cant, escolta el públic i hi parla per fer un espectacle inoblidable. La seva veu es posa a dintre i ja no en pot sortir. Cap glossa li farà justícia. Escolteu l'art en majúscules d'un pastor de cabres que continua fent aquest ofici encara que tots els festivals van al seu darrere. Ara feia temps que no adquiria un disc i aquest del cabrero el tindré com un tresor imponderable de la força del flamenc. El Cabrero és un artista tel·lúric impactant. Escolteu-lo en directe abans de dir «no serà tant». Ho dic de paraula.