Si algú pot presumir de militant de la Girona profunda, aquest és Narcís Sureda. Va néixer el 1942 al núm. 1 de la plaça de l'Oli i ara, ja jubilat, presenta un llibre que retrata la Girona «de quan els gironins les passaven magres», però també retrata el canvi democràtic, quan «els polítics tardofranquistes pensaven que vindrien els rojos a cremar l'ajuntament».
Qui ha fet de la prudència la virtut que presideix una vida escriu que «cal tenir sentit comú i fer com Lluís Llach, que plegà de cantar quan encara afinava».
I així ho ha fet. «La meva feina a l'Ajuntament de Girona es va acabar ara fa deu anys i l'exercici privat en fa ben bé sis», afirma aquest aparellador que va ser durant 37 anys funcionari, primer a l'Ajuntament de Salt i després al de Girona.
Casat i amb dos fills (un noi i una noia), és expert en valoracions immobiliàries i dictàmens sobre patologies constructives. Lletraferit de sempre, assegura: «No me'n sento pas, de jubilat». De fet, manté una vida activa com a membre dels consells de redacció de la Revista de Girona, dels Quaderns de la Revista de Girona, de la revista La Punxa i de la revista El Roure.
El gironí perfecte
«Com deia un antic porter del psiquiàtic cada vespre quan tancava: 'en tanco més a fora que a dins'», escriu Sureda, perquè el gironí perfecte no podia no tirar del sentit de l'humor britànic per a la redacció d'un llibre amb tot d'anècdotes arreplegades al llarg d'anys d'impregnació de la Girona Vella.
Les botigues i els botiguers, les farmàcies, les escoles, l'institut vell del carrer de la Força, les barraques de les Pedreres...
Sota el títol De la plaça de l'Oli a la plaça del Vi. Peripècies i anècdotes d'un funcionari gironí, Sureda salva gràcies al valor documental perenne de la lletra impresa un munt d'anècdotes i també un punt de vista singular sobre la geografia urbana i la geografia humana d'una Girona que ha passat de ser grisa i negra a ser viva i de colors.
Un militant de la Girona històrica no es podria perdonar que l'exalcalde Joaquim Nadal no firmés el pròleg del llibre i no participés a la presentació, que tindrà lloc avui, dimarts, a les 19 hores, també amb el lletrat municipal Joan Vila. L'acte es farà al solemne Saló de Sessions de l'ajuntment i serà presidit per l'alcaldessa, Marta Madrenas. Com a casa.
La primera part del llibre, la més curta, l'ha titulada Els meus carrers, i en ella evoca l'escenari de la primera infantesa i primera joventut. «Parlo dels carrers en què vivia i transitava, i en parlo referint-me a la gent que hi vivia, que hi tenia botigues, que hi treballava. Parlo de tot allò que donava caràcter a aquells carrers».
La segona part és com una barreja de records, experiències i anècdotes «de l'època en què vaig integrar els serveis tècnics municipals».
Expert en valoracions immobiliàries, Sureda ha venut recentment el pis familiar del carrer Ultònia, en un moment que el mercat i els preus «encara no s'han recuperat respecte del moments més alts d'abans de la crisi de 2007». Creu que ara torna a reeixir el mercat del pis d'«alt nivell».
El perill de la bombolla
Coneixedor de la ciutat i preocupat pel futur de la vida urbana, avisa que un dels principals problemes seria el ressorgiment de la «bombolla immobiliària», perquè d'«especulació sempre n'hi ha».
I recomana que, per saber amb una certa precisió el valor d'una propietat, cal acudir als API (agent de la propietat immobiliària) experts en la venda diària d'un tipus de propietat concreta.
En exercici de la seva professió, va haver de valorar fa uns anys un edifici ben singular: el Palau Episcopal de Girona, i el resultat s'acostava al milió d'euros.
Com a expert en patologies, assegura que el parc immobiliari a Girona «és segur i també ho és a tot el país».
