Maarouf diu que el cas català prova que els polítics témen la llibertat d'expressió

Quan se li pregunta per la situació que viu Catalunya, Maarouf fa referència a l'1-O. Ho va veure als mitjans del Líban. "Vaig quedar xocat per la violència de la policia, va ser exagerada i innecessària". Considera que aquest cas demostra que el model d'Europa "ha fracassat" i que la classe política té por de la llibertat d'expressió i de la voluntat dels pobles.

Creu que Catalunya no és un cas aïllat, que pot passar a altres indrets d'Europa, i que cal combatre-ho reforçant el paper de la literatura i les arts.

Mazen Maarouf és escriptor, poeta, traductor i periodista. Va néixer el 1978 al Líban on era un refugiat d'origen palestí. Des del 2011 que s'ha establert a Islàndia tot i que bona part del temps també viatja i visita el Líban, on encara hi viu la seva família. Està llicenciat per la Universitat de Ciències del Líban i durant uns anys va treballar de professor de Física i Química abans de dedicar-se a l'escriptura.

L'autor ha visitat aquest divendres Olot com a convidat al festival literari MOT que té la mediterrània com a fil conductor. Respecte a l'1-O, diu que "innocentment, crèiem que allò només podia passar a un país del tercer món, no esperàvem aquell nivell de brutalitat", afegeix.

Explica que li ha sorprès veure com Espanya, que és "un dels països més importants a Europa" a nivell cultural, d'història i de la política moderna, hagi pogut arribar a aquest "nivell de drama". I que això el porta a pensar que "qualsevol cosa" pot passar a Europa i que el que està passant a Catalunya no és un cas aïllat. "No s'està respectant la llibertat d'expressió ni la voluntat dels pobles i crec que poden passar fets similars a altres punts d'Europa".

Per Maarouf, això demostra que el model d'Europa està en crisi i que "ha fracassat" al no ser capaç de renovar-se i d'implantar noves polítiques. Denuncia que hi ha una "dualitat política" i una vertadera "hipocresia" en la forma com es gestiona la crisi dels refugiats o la llibertat d'expressió. I assegura que la humanitat no serà capaç d'avançar si no s'atura aquesta vulneració de drets fonamentals. El millor antídot, afegeix, és reforçar la literatura i totes les arts.

Un recull de relats sobre la vida quotidiana d'un país en guerra

Maarouf presenta a Olot 'Acudits per a milicians' que acaba de publicar al català l'editorial Navonna i en castellà, Alianza Editorial. Es tracta d'un recull de relats sobre la vida quotidiana en un país en guerra que ha tingut molt bona crítica internacional. S'ha traduït a deu llengües i ha rebut l'Al Multaqua Prize for Arabic Short Story Maarouf.

És la seva primera incursió als relats, després de publicar poesia, basant-se en les experiències de la guerra quan era un refugiat palestí al Líban. "No tens dret a cap servei i estàs fora del sistema", recorda. Va patir les conseqüències de la guerra dels 4 als 9 anys i per això quan el va escriure, barrejant-ho amb la ficció, ho va fer en bona part des de l'òptica d'un nen.

Escriure sobre aquell passat li ha ajudat a no quedar "atrapat" en aquelles vivències com una mena d'"anestèsia". Al llibre, recull històries plenes de fets surrealistes, barrejats amb tragèdies, humor, crueltat i a la vegada tendresa. Unes històries on la ficció i la realitat es difuminen i on hi ha girs inesperats.

Quan se li pregunta pels autors que més li han influït, admet que és un bon col·leccionista de novel·la gràfica i un admirador d'escriptors universals com Julio Cortázar, Gabriel Carcía Márquez o Cervantes i d'estils com el realisme màgic.

Ara que està de visita a Catalunya, s'ha sorprès al descobrir que desconeix si ha llegit algun autor català perquè totes les obres traduïdes a l'àrab a les que ha tingut accés figuren com a autors espanyols. I ha lamentat que fins i tot als buscadors online amb aquesta llengua no s'especifica.

Maarouf ha escrit tres llibres de poemes ('Com si la nostra tristesa fos pa', 'La càmera no copsa els ocells' i 'Un àngel a l'estenedor'), traduïts a diverses llengües com ara el francès o l'islandès. També ha escrit la col·lecció de relats 'Les rates que lleparen les orelles del campió de karate' (Al Mutawassit, 2017). Col·labora habitualment a la premsa cultural del món àrab. Viu entre Beirut i Reykjavík.

La participació al MOT

Maarouf participarà divendres a Olot amb una conversa amb la poeta i articulista Míriam Cano titula 'Obrir els ulls a la Mediterrània'. És un dels 39 autors convidats en aquesta edició del festival que es farà també a Girona fins al 6 d'abril.

D'aquest total, nou provenen del panorama literari internacional: Andrea Marcolongo i els sards Michela Murgia i Marcello Fois (Itàlia), Ivan Jablonki (França), Ersi Sotiropulu (Grècia), Burhan Sonmez (Turquia), Mahi Binebine (Marroc), Mircea Cartarescu (Romania), que va ser absència d'última hora en l'edició passada, i el mateix Maarouf.