Xavier Sabata, contratenor
Francisco Poyato, piano
Auditori de Girona. 30 de març
Obres de: F. Schubert: Winterreise op. 89 D. 911
Xavier Sabata ha desenvolupat una carrera extraordinària en el món de l'òpera barroca, en les seves incursions en la música contemporània i ara en el món del lied enfrontant un dels cicles més complexes del repertori.
El repte no era fàcil perquè el Viatge d'hivern de Franz Schubert és una obra reverencial i popular i, d'altra banda, els grans referents que han cantat aquestes cançons no han estat mai contratenors. Superar la tradició no és fàcil en la clàssica i Sabata ho ha aconseguit.
El gust en el cant d'aquest contratenor és inqüestionable i les facultats canores que té sobrepasen les exigències tècniques d'aquest cicle. El que era molt més difícil era abstreure's de la tradició i fer que aquestes peces poguéssin vehicular-se a través d'una veu que en la música antiga ja està molt consolidada però és prou inusual en el lied.
La idea d'una veu "blanca" i angelical a priori podria semblar poc adequada per aquest repertori però no és així. El que va fer Sabata no està a l'abast de qualsevol contratenor. D'una banda, calia trobar l'espai vocal adequat a aquest món tan especial: una barreja de ponderació i un saber dir naturals buscant una simplicitat que no sempre és evident. En aquest sentit calia fugir dels ressorts operístics i Sabata es va posar a la pell del que necessiten aquestes músiques.
En el registre agut no hi ha una qualitat inoblidable però en el registre mig i greu el desenvolupament musical va ser màgic. El relleu escènic d'aquest cantant és extraordinari i l'acompanyament de Francisco Poyato de gran categoria. Junts van repassar cada recó dels caràcters d'aquests lieds memorables. El resultat va ser molt bo i "l'extranyesa" aparent del registre de la veu no va seu cap obstacle. La sàvia musicalitat de Sabata és un valor molt sòlid per afrontar projectes d'envergadura com aquests.
