Colles de dones fent la bugada a la llera del riu, passos a nivell que interrompien el trànsit rodat fins que passava un estrepitós tren fumejant, carros tirats per cavalls i molts, molts homes amb barret, són alguns dels denominadors comuns de les fotografies del llibre Girona desapareguda, títol firmat per Joan Boadas i David Iglésias, responsables de l'Arxiu Municipal, publicat dins la col·lecció Catalunya Desapareguda (Efadós i Ajuntament de Girona).
Un llibre que es fa mirar i remirar perquè no és habitual veure la llera plena de cavalls i vaques del mercat del bestiar, veritable pol econòmic, els carrers empedrats de llambordes o plens de pols i fang, els barris perifèrics poblats de barraques dels anys 1960-70 i la presència quotidiana dels militars imposant l'ordre de torn.
Com diu l'historiador i exalcalde Joaquim Nadal al pròleg, «la memòria dels llocs incorpora a la seva arrel mateixa la noció del canvi», i aquesta memòria a Girona és especialment viva gràcies a la tasca de conservació i difusió del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) municipal.
Joan Boadas i David Iglésias sostenen en un escrit en què, «en paral·lel a l'interès per la pedra, hi ha un interès per la persona. S'observen mercats, fires, processons, inauguracions, espectacles culturals i esportius, celebracions populars i vida familiar».
Boadas reivindica el treball de 27 fotògrafs, entre ells Carles Batlle, Josep Buil, Valentí Fargnoli o Miquel Morillo.
L'enderrocament de les muralles, també documentat en aquest llibre de fotos en blanc i negre, és «element clau en la transformació del paisatge», així com «el fenomen de la industrialització, amb la presència de fàbriques i equipaments auxiliars».
Una ciutat en expansió que no s'atura i va absorbint altres municipis, com és el cas de Santa Eugènia o Palau-sacosta, així com els barris formats arran de la immigració dels 60-70.
