L'escriptor Rafael Sánchez Ferlosio, autor d' 'El Jarama i' Indústries i aventures d'Alfanhuí 'ha mort avui a Madrid als 91 anys, segons han informat aquest dilluns fonts de la seva editorial.

Sánchez Ferlosio és un dels millors representants de la literatura social de postguerra, corrent a la qual va contribuir amb la seva novel·la més famosa 'El Jarama', amb la qual va aconseguir el Premi Nadal el 1955 i el de la Crítica el 1956.

Guanyador dels premis més importants de la literatura en espanyol, com el Cervantes (2004), el Nacional de les Lletres Espanyoles (2009) o el Nacional d'Assaig (1994), era el segon dels tres fills de l'escriptor i periodista Rafael Sánchez Mazas (1894-1966), ideòleg de Falange, i de la italiana Lucía Ferlosio.

Nascut el 4 de desembre de 1927 a Roma (Itàlia), on el seu pare era corresponsal d'ABC, va cursar estudis d'arquitectura, però els va deixar per la filologia semiòtica i es va doctorar en Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid.

A la universitat va entrar en contacte amb escriptors com Jesús Fernández Santos o Carmen Martín Gaite -amb qui es va casar en 1954- i junts conformarien la Generació del 50.

A la fi dels anys quaranta, va començar la seva labor literària publicant relats en revistes i va publicar la seva primera obra, 'Indústries i aventures d'Alfanhuí' el 1951 a la qual va seguir 'El Jarama', una novel·la d'estil realista a la qual s'han dedicat nombrosos estudis científics i lingüístics com a fita literària.

Entorn de la seva narrativa, el catedràtic Darío Villanueva va escriure 'El Jarama de Sánchez Ferlosio: Estructura y significado' (1973), després el professor Gonzalo Hidalgo li va dedicar 'La razón narrativa de Ferlosio' (1994) i el filòleg Manuel Angel Vázquez un estudi on va assenyalar a Ferlosio com l'autor del segle XX de major riquesa lèxica, precisió i minuciositat.

Justament, dins la seva trajectòria es distingeixen tres etapes, segons el mateix escriptor: una d'afició per la prosa literària, que es veu ben reflectida en 'Indústries i Aventures d'Alfanhuí'; una d'exploració narrativa, que va donar lloc a 'El Jarama' i una altra d'immersió en l'estudi de la gramàtica, a la qual ha dedicat els darrers anys.

Entre la seva obra posterior figuren 'Alfanhuí i otros cuentos' (1961), 'Dientes, pólvora, febrero (1961), 'El corazón caliente' (1961), 'La semana del jardín' (1974), 'El huésped de las nieves '(1983),' El testimonio de Yarfoz '(1986) o' La homilía del ratón '(1986).

Centrat en l'assaig des de fa anys, altres llibres publicats són 'Sobre la guerra' (2007), 'God and gun. Apuntes de Polemologia '(2008) o' Guapo y sus isótopos '(2009).

L'escriptor residia al madrileny barri de Prosperidad amb la seva dona, Demetria Chamorro, i té una casa a Coria (Càceres), un palauet del segle XVI heretat del seu avi patern.

Va estar casat 17 anys amb Martín Gaite (1925-2000), entre 1953 i 1970, amb la qual va tenir dos fills, també morts: Miguel, que va morir de nadó, el 1954, i Marta (1956-1985).