Oxford Consort of Voices; Instruments of Time & Truth; Nicholas Pritchard, Evangelista; Benjamin Bevan, Crist; James Geidt, Pilat

Edward Higginbottom, director

Auditori de Girona. 31 de març

Obres: J. S. Bach: Passió segons Sant Joan, BWV 245

Higginbottom és un especialista en la direcció coral però es troba a faltar un cert relleu en la seva direcció orquestral. Els integrants de l'Oxford Consort of Voices van fer un molt bon treball grupal, homogeni, molt ben perfilat potser amb algunes mancances en la projecció.

En l'adequació a les característiques de l'obra també van estar a molt bon lloc en la manera com van observar la contenció necessària però si bé aconsegueixen un molt bon equilibri de les veus i una cohesió de les intencions en la part de les àries solistes es va trobar a faltar més calat en la qualitat dels timbres i l'expressió.

És veritat que estem massa acostumats a les versions amb grans solistes tot i que a l'època de Bach era molt difícil poder comptar amb grans veus per a aquests papers perquè simplement no es podien pagar i, en aquest sentit, els coristes que afronten les àries ens apropen a la historicitat i les condicions de l'època.

El continu va funcionar amb correcció, especialment l'organista que va estar molt atent. La violoncel·lista tot i que va tenir moments brillants li mancava més plasticitat i connexió amb l'Evangelista que encarnava un exel·lent Nicholas Pritchard.

Els instrumentistes, professionals i experimentats, van aconseguir un millor resultat en la segona part del concert. Als oboès els va faltar vitalitat i sonoritat i un millor diàleg entre ells. En general va ser una bona lectura però no són dels millors del panorama musical. Jacobs, Herreweghe, Gardiner, Savall, Harnoncourt i Suzuki entre d'altres continuen marcant la diferència.