Quan s'acaba Cosas que se olvidan fácilmente, una experiència teatral que no es projecta des de l'escenari a la platea, sinó que es viu al voltant d'una taula de fusta que podria ser la de casa l'àvia, el seu artífex només demana una cosa. «No n'expliqueu res, no reveleu el secret», xiuxiueja Xavier Bobés als cinc privilegiats espectadors que tenen la sort de veure en cada funció com es recreen aquelles històries que mai formaran part de la Història, així en majúscula. Costa molt, doncs, escriure sobre un espectacle diferent, ple d'amor i de màgia, mantenint la promesa feta a aquest artista del teatre d'objectes.

El muntatge, que va passar fa uns anys per la Casa Pastors gràcies a Temporada Alta, va tornar la setmana passada a Girona per instal·lar-se per uns dies al Teatre Municipal. En els dotze passis que hi ha fet, Bobés ha convertit el saló de descans del teatre en una d'aquelles caixes de llauna descolorides plenes d'objectes que evoquen un temps que ja només existeix en el record.

Amb la cura d'un antiquari que mostra les millors relíquies de la seva col·lecció i la destresa d'un il·lusionista experimentat en l'art d'entretenir, edifica sobre la taula la memòria d'una vida, de moltes vides. Durant poc més d'una hora, mig en penombra, calendaris de butxaca, revistes amb els marges ratats i fotografies esgrogueïdes van construint un univers únic, íntim i proper, capaç de generar una sensació de felicitat inesperada.

Poc més es pot dir d'un espectacle tan especial, més enllà d'afirmar, sense que sigui un espòiler que no, no és d'aquelles coses que s'obliden fàcilment.