02 de abril de 2019
02.04.2019

Lluís Costa revisa en un llibre la història del diari dels Rahola «El Autonomista»

El professor de la UdG sosté que «la censura i repressió actuals no són excepcionals»

02.04.2019 | 00:45
Carles Rahola, acompanyat per la seva família, en el despatx de la seva casa a la ronda Ferran Puig de Girona

El professor de la UdG Lluís Costa sosté que «la censura i repressió actuals contra mitjans de comunicació com TV3 no és una excepció sinó una constant en la història quan l'Estat espanyol veu amenaçada la unitat d'Espanya o quan es qüestiona el poder dels militars».

Lluís Costa, que fa recerca sobre història de la comunicació, ha volgut remarcar en primer lloc aquest fet per parlar del seu nou llibre: 'El Autonomista': el diari dels Rahola. Els orígens del periodisme modern a Girona (1889-1939).

El professor assegura que aquesta «constant històrica de la censura i la repressió» es pot comprovar amb la lectura d'un llibre que «documenta més de 25 casos de censura i repressió contra els periodistes, que acaben amb multes, tancaments de mitjans i fins i tot amb l'exili i la mort», com és el cas dels germans Dàrius i Carles Rahola, el primer mort a l'exili i el segon afusellat el març de 1939 a la tanca del cementiri de Girona, acusat de catalanista i per ser autor de tres articles periodístics.

A banda de la connexió entre el passat i el present, el llibre de Costa vol posar en valor «el paper preponderant del periodisme en la confecció de la societat. El Autonomista va aparèixer a finals del segle XIX, quan la premsa obeïa encara a interessos ideològics i cada diari s'adreçava a un sector o parròquia concret.

Fundat i dirigit el 1898 per Darius Rahola, el diari El Autonomista no representava cap partit en particular, tot i en alguns moments va donar suport a ERC.

El Autonomista, després catalanitzat com L'Autonomista, va assolir de seguida un paper modern de servei periodístic informatiu adreçat a totes les capes de la societat, en la línia que la tradició anglosaxona ja feia temps que practicava, «sense renunciar als seus ideals republicans».

Amb la perspectiva dels anys, quan es fa recerca a les hemeroteques, L'Autonomista emergeix com «un autèntic notari» de la vida a la ciutat de Girona durant els seus quaranta anys d'existència, diu Lluís Costa, que ha publicat el llibre després d'anys de recerca.

A l'arrencada del segle XX hi havia a Girona dos diaris principals: El Autonomista, dels germans Rahola, afí al republicanisme, i el Diario de Gerona –després Diari de Girona–, de la família Masó, afí al regionalisme conservador.

Els dos mitjans van tenir una gran influència social, juntament amb La Lucha, una publicació combativa amb la monarquia, en una època, la del Modernisme i el Noucentisme, de gran efervescència de revistes i publicacions culturals.

Tot aquest món va quedar traumàticament estroncat amb la victòria dels sublevats l'any 1939. Si Carles Rahola va morir afusellat, el seu germà Dàrius va finir pocs mesos després víctima d'una malaltia, ja a l'exili.

«El tràgic destí dels germans va anar paral·lel amb el del diari. L'exemplaritat de la vida i l'obra dels Rahola es va fer tangible a partir de la cruenta i ominosa repressió franquista», escriu el professor Costa, que considera que amb la mort dels Rahola «va desaparèixer tota una època».

«Llibertat d'expressió»

Sense demanar-li-ho, Costa ha volgut fer una defensa de la «llibertat d'expressió»: «Davant la repressió que hi ha ara amb la prohibició de l'ús de determinades paraules, trobo a faltar un tancament de files de l'estament periodístic en defensa de la llibertat d'expressió. Per contra, encara les coses podrien anar pitjor perquè alguns grups polítics demanen directament el tancament de mitjans, i tot plegat fa que els professionals caiguin en l'autocensura».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona