La Casa de Cultura de Girona reivindica un dels fotògrafs «cabdals» de les comarques gironines de principis de segle XX amb una exposició que repassa l'art de Valentí Fargnoli. La mostra aplega una norantena de fotografies del fons de l'autor que es conserva al centre de la imatge de la Diputació de Girona, Inspai, en el suport original en vidre, cosa que permet reproduir unes fotografies de gran qualitat i amb tot luxe de detalls.
L'exposició Valentí Fargnoli. El paisatge revelat dona el tret de sortida a un seguit d'activitats per commemorar el 75è aniversari de la seva mort. La comissària tècnica de l'Any Fargnoli, Àngels Miralles, destaca que la mostra servirà per descobrir la faceta del fotògraf menys coneguda per al gran públic, la de retratista.
El llegat de Valentí Fargnoli (Barcelona 1885-Girona 1944) s'ha convertit en un valuós testimoni documental de la gent, dels pobles i dels paratges de les comarques gironines a principis del segle passat, abans del «boom» turístic.
A diferència d'altres fotògrafs coetanis que tenien un estudi físic, Fargnoli va ser una «fotògraf ambulant» que venia la seva obra a diferents punts de les comarques gironines, com a la farmàcia Pérez Xifra de Girona, a Begur o a Maçanet de la Selva. «La seva principal font d'ingressos eren les postals turístiques de paisatges», va explicar la comissària tècnica de l'any Fargnoli, Àngels Miralles.
Però, més enllà d'aquestes imatges de paisatges que bona part dels gironins conserven a la retina, Fargnoli era retratista. L'exposició Valentí Fargnoli. El paisatge revelata la Casa de Cultura, posa el focus en aquesta faceta menys coneguda del fotògraf.
Alguns d'aquests retrats, fets per encàrrec, formen part de les herències de les famílies que els hi havien encarregat però n'hi ha d'altres que va conservar en el seu arxiu personal.
«Una de les facetes que probablement sorprendrà al visitant és la quantitat de retrats que conté l'exposició perquè, si bé és habitual veure imatges dels seus paisatges, sobretot de la Costa Brava, no és tant freqüent conèixer-li els retrats», detalla Miralles, que afegeix que, tot això, Fargnoli en va fer «moltíssims».
Hi ha, per exemple, una imatge de dones i nenes rentant roba a un safareig de Torroella de Montgrí, pagesos garbellant el blat o treballadors en una pedrera de Girona. «Hi ha moltes imatges d'oficis perquè Fargnoli sentia empatia amb aquests obrers», diu Miralles.
L'Inspai compta amb un fons d'unes 1.600 fotografies de Fargnoli de les quals 834 són plaques de vidre. El fotògraf va tenir aquest relat visual de la vida quotidiana del territori i, després, les va conservar Sebastià Martí Roura, també fotògraf, que havia estat l'ajudant de Valentí Fargnoli. El seu fill el va cedir a l'Inspai l'any 2011.
Tractament de la imatge
Les plaques de vidre són autèntiques peces de museu i la informació que contenen és molt valuosa des del punt de vista patrimonial, tècnic, històric, informatiu, estètic, documental i artístic.
Miralles remarca la feina que el dissenyador de l'exposició, Josep Maria Oliveras, ha fet en el tractament de les plaques per digitalitzar-les i extreure'n instantànies amb una gran definició. «Tota la feina ha permès que puguem veure aquestes fotografies amb una qualitat extraordinària, és la mirada d'un fotògraf sobre un altre fotògraf».
L'exposició dona el tret de sortida al programa commemoratiu de l'any Fargnoli. Altres accions del programa són la publicació del desè volum de la col·lecció editada per Inspai Quaderns de Fotografia dedicat a Fargnoli.
