L'escriptor barceloní Enrique Vila-Matas elabora en la seva última novel·la, Esta bruma insensata, «un Jekyll i Hyde» referit al procés de creació literària, amb el procés i la proclamació de la república catalana del setembre del 2017 com a rerefons.
Des d'un casalot a la vora d'un penya-segat als afores de Cadaqués, Simon Schneider treballa per a un autor de gran èxit que es fa dir Gran Bros, que viu ocult a Nova York des de fa anys i que en realitat és el seu germà, al qual no ha vist en vint anys.
Simon és un distribuïdor de cites per a altres escriptors, entre els quals hi ha, sense que ell pugui imaginar-ho, el mateix Pynchon.
La tarda del 27 d'octubre del 2017, la de la proclamació de la república catalana, Simon, que s'ha quedat bloquejat quan intentava recordar una frase sobre l'infinit, deixa enrere el seu casalot i es dirigeix a Barcelona, on se cita amb el seu germà. La novel·la, va dir Vila-Matas ahir a Barcelona, és un «diàleg metafòric» entre dos personatges, entre dues consciències, que defensen diferents maneres d'entendre la literatura.
Aclareix Vila-Matas que «la novel·la parla de literatura, però al mateix temps parla de la vida, perquè no és exclusivament metaliterària, parla del ser o no ser, de la vida o el rebuig a la vida, i d'un constant Jeckyll i Hyde en relació amb l'escriptor, ja que mentre un mostra el rebuig a l'escriptura l'altre expressa la seva fe en la literatura». Tots dos germans, afegeix, tenen diferents concepcions de la literatura i posen de manifest «una convivència tensa», també portada a l'àmbit personal i familiar en relació amb el pare.
Gran Bros, un dels germans, triomfa a Nova York, on s'ha consagrat com «una figura literària semblant a Thomas Pynchon o Salinger», escriu en anglès i té un èxit descomunal, però en realitat les seves novel·les es nodreixen de les cites del germà que ha quedat a casa dels pares a Cadaqués, que rep una assignació de Gran Bros, convertit en una mena de Theo Van Gogh.
