L'escriptor, professor i periodista olotí Lluís Busquets i Grabulosa, conegut per les seves novel·les i assajos, acaba de publicar un nou poemari, Si voleu, desllegiu-me, on parla sense embuts de les dues severes malaties que ha patit aquests anys, però també de la ciutat de Nova York o del Divendres Sant a Girona.
«Soc un exfumador, / tinc panxa / i no camino / gaire / (per no dir gens). / Tenia tots els números, / Cor meu: / el dia menys pensat, / me la jugaves».
Així arrenca el poema Cor meu, ja hi comptava, en què Lluís Busquets descriu l'angina de pit com «un avís» que li ha salvat la vida. «Voldria, francament, que no et suïcidessis», demana al cor del qual la pròpia vida penja.
Però el professor, col·laborador del Diari de Girona, també parla del càncer que l'ha tingut postrat durant una temporada: «(Per què, justament, jo?) / I ningú no es revolta!», diu un vers del poema titulat Cardiosoterologia.
No obstant, Busquets toca molts altres temes, també la política. A Sessió doble descriu: «El capitalisme salvatge /amb un buldòzer / esclafa, a la pantalla, / el jove que es rebel·la».
Un viatge a Nova York fet l'any 2010 ha resultat prolífic: «Nova York m'ha semblat la porta de l'infern / (i si em dieu on és, la porta veritable, hi corro de seguida! Enteneu què vull dir?)».
Per no parlar de Tots els colors del blau, en què la veu del poeta transita entre la descoberta del món interior i la geografia exterior tocada pel cromatisme del cap de Salou, on l'autor fa estades.
I un record de la Girona profunda arrenca un poema així: «Divendres Sant, la tarda. Sant Feliu ens saluda / amb les arestes gòtiques i, més enllà, perleja / la Catedral de plom, lluint la pedra».
L'exconsellera de Cultura, Laura Borràs, afirma en el pròleg que «quan els versos neixen de la vida, és perquè s'imposen», i qualifica Busquets -«savi com s'ha fet al llarg del seu viatge»- de «personalitat refractària al convencionalisme, impossible d'encasellar, gairabé díscola: sempre a contracorrent».
