06 de abril de 2019
06.04.2019

Una mostra al Museu d'Història de Girona porta a l'Any Fargnoli el retrat del patrimoni

El gran fotògraf gironí va captar monuments, interior de masos, processons i gent en el dia a dia pràcticament sense canviar des del pou de l'Edat Mitjana. L'exposició «L'art en la fotografia» mostra una càmera original, contractes i cartes de l'època

06.04.2019 | 00:58
Mossèn Jaume Serrató, capella de l'església de la Mare de Déu dels Àngels. Llívia, 1918.

El Museu d'Història de Girona se suma a l'Any Fargnoli amb l'exposició L'art en la fotografia, que mostra la faceta de retratista del patrimoni històric i artístic que va desenvolupar el gran fotògraf gironí.

Valentí Fargnoli (Barcelona, 1885 – Girona, 1944), va ser un fotògraf d'una «qualitat incontestable», reconeguda ja en el seu temps. Des de, com a mínim, el 1910 va recórrer les comarques de Girona per documentar amb imatges el patrimoni monumental.

En aquesta exposició, que quedarà inaugurada aquest diumenge i es podrà visitar fins a la tardor, surten a la llum impagables fotografies de gran qualitat que mostren el paisatge i la gent com si fossin supervivents dels temps medievals.

En la imatge que acompanya aquest escrit, presa el 1918, fa més d'un segle, s'aprecia el rostre server del mossèn Jaume Serrató, de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia, acompanyat de dos escolans, en un moment que la vida brindava poques oportunitats per escollir el propi futur.

Una altra de les fotografies de l'exposició va ser presa per Fargnoli, també l'any 1918, a Sant Feliu de Pallerols, i mostra intacte l'antiga cuina de Can Poma, amb la figura fantasmal d'una dona que feineja i ha quedat moguda per la llarga exposició del diafragma.

Hi ha també un impressionant interior del mas Gironès de Cartellà, a Sant Gregori; figures esculpides en relleu de l'antic hospital de Cervià de Ter, joies religioses de la capella de la Torre Albertí de Llagostera, el safareig públic de Torroella de Montgrí amb desenes de dones fent la budada, les arquetes del segle XI de la Catedral de Girona, o la processó dels Sants Patrons màrtirs Sixt i Jou de Celrà, en aquests dos darrers casos a partir d'imatges preses el 1919.

I així anar sumant fins a un total d'unes 130 fotografies que en aquesta exposició, dividida en diferents apartats, es presenten al costat de documents com ara cartes que es van creuar Adolf Mas i Valentí Fargnoli, el contracte que els dos van firmar per impulsar el Repertori Iconogràfic d'Espanya, una càmera original del fotògraf, una caixa de fusta que utilitzava per transportar els negatius de vidre, un audiovisual que explica l'antic procés de revelat, i dos audiovisuals més, produïts expressament per a l'ocasió, amb actors que interpreten el paper de Fargnoli, i que constitueixen l'últim treball de direcció que va firmar la malaguanyada actriu i directora gironina Cristina Cervià.

Col·laborador de Jeroni Martorell en el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona, Fargnoli va mantenir relació amb Adolf Mas entre 1918 i 1930, fet que va suposar l'ingrés de més de 2.000 negatius (de les diferents comarques gironines i del Matarranya -Terol) del fotògraf de Girona a l'Arxiu Mas, amb destinació al Repertori Iconogràfic d'Espanya, que tenia la voluntat de crear un exhaustiu arxiu gràfic del patrimoni monumental.

L'exposició es basa en una recerca sistemàtica realitzada per l'arxiver municipal, Joan Boadas, a diferents arxius, com l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu de la Diputació de Barcelona o l'Arxiu Fotogràfic Adolf Mas, entre altres.

Boadas exposa al llibre Fotografia en temps de Noucentisme, de recent aparició, la presa de consciència de representants de les institucions catalanes que veien amenaçat el patrimoni per «l'abandó de les institucions espanyoles», soté l'arxiver.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona