07 de abril de 2019
07.04.2019
Diari de Girona
Genis Matabosch

«El repte ha estat tornar a seduir l'espectador desenganyat»

06.04.2019 | 23:37
«El repte ha estat tornar a seduir l'espectador desenganyat»

Primer doctorat europeu en Història del Circ amb la tesi «Orígens del Circ: activitat de les companyies eqüestres (1768-1915)». Propietari d'una de les col·leccions més importants de documentació circense d'Europa. Dirigeix el Festival Internacional de Circ Elefant d'Or, el Gran Circ de Nadal de Girona i la Cúpula de les Arts. Però la seva ambició no s'atura aquí, com revela l'entrevista.

Vostè no té cap vinculació familiar amb el circ.

Efectivament, la meva família prové del món de l'ensenyament. No recordo si hi va haver un moment en què el circ se'm va revelar però sí que els meus pares em portaven a veure'l de molt petit. Em sorprèn a mi mateix que sent un nen ja tingués clara la importància del col·leccionisme. Recordo que vaig començar la col·lecció quan el circ encara estava en crisi i aleshores ja sabia que aquesta podria ser una via per recuperar el seu passat gloriós. Ara continuo pensant el mateix però mai vaig imaginar que m'hi podria dedicar professionalment perquè jo no volia ser artista.

Però vostè és el director de pista del Festival?

Per mi és més una anècdota. M'agrada presentar perquè comunico amb els meus espectadors i també tanco un cercle des que descobreixo una atracció en un racó de món fins que la programo en el festival. L'instant màgic de descoberta es tanca quan presento l'artista. Nosaltres som cercatalents amb l'objectiu de localitzar els nous «Messi» del circ. Sovint no trobem primeres figures. Encara els falta el nivell que ens agrada i el que fem és convidar-los a madurar posant el nostre equip assessor al seu servei. Acordem un pla de treball i portem aquell número a primera divisió. El moment més emocionant és quan passat el festival torno a veure els nostres artistes triomfant en altres escenaris. El valor de la nostra feina és el d'haver creat un públic que creia que el circ estava mort. En l'edició d'enguany ens han visitat més de 33.000 espectadors!

El més complex és trobar nous talents?

Ho faig d'una manera natural. No suposa un esforç. Abans que acabi el festival ja estic pensant en les properes atraccions. Ara ja tinc set o vuit números preseleccionats.

Li toca fer tots els papers de l'auca, doncs?

La meva feina és buscar artistes, finançament, espectadors i tenir cura de la producció però tinc posat l'ull en totes les àrees. A més a més, aquest any hem creat un saló sectorial pels professionals del circ.

Què representa el circ en la seva vida?

És una dèria molt forta. Com que no em ve de tradició familiar hi he anat donant voltes. Crec que el circ em fascina des de totes les vessants, però el millor és la generositat de la seva gent. Els artistes posen en risc la seva vida en un exercici de generositat. És un cant a la naturalesa humana.

Quina és la línia artística dels seus festivals?

Jo reivindico un circ d'excel·lència independentment de l'estètica, un circ d'atraccions sense teatre perquè realment no ho necessita. El circ no és l'art de totes les arts. És un art en si mateix i no un calaix de sastre. L'aficionat neix dels espectacles que li trasmeten una força que ha viscut. El repte ha estat tornar a seduir l'espectador desenganyat.

En quins països s'ha mantingut la gran tradició circense?

La darrera gran època del circ va ser als anys 50 i 60 a la URSS. Des d'aquí es va anar irradiant en altres països de la mateixa òrbita política. Es van enviar mestres i arquitectes per construir circs estables a Mongòlia, Corea, Vietnam, Cuba... La tradició no s'ha perdut i també cal afegir-hi les exrepúbliques soviètiques i països com Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguistan o Turkmenistan, tots els «tan». Tots tenen els seus circs estables. La Xina és a part perquè té una tradició d'art acrobàtic amb més de 4.000 anys d'història amb grans companyies. Cada any viatjo sense falta a Rússia, Ucraïna i Xina.

I què passa a Europa?

Ara hi ha un doble perfil. El que prové de tradició familiar i el que es genera en les escoles de circ i també gimnastes.

Són tradicions diferents?

Sí, són molt diferents. Països com la URSS tenien una tradició de gimnàstica acrobàtica molt potent superior a l'Europea. Aquí, en la formació, és curiós, hi ha una paradoxa. A diferència d'altres àmbits -com la dansa i la música- en què es té clar com arribar a l'excel·lència, en el cas del circ es creu que no prové de la disciplina i l'esforç. Això fa que a vegades surtin millors artistes europeus que provenen de la gimnàstica perquè són més disciplinats que no pas els que venen de les escoles de circ -amb brillants excepcions-. El nostre objectiu és programar atraccions mai vistes a Europa. Som una vitrina del que passa al món. La riquesa del nostre format és aquest: l'Elefant d'Or marca la tendència a Europa. Qui vol estar al dia del que passa mundialment ha de venir a Girona i per això cada any venen més directors artístics i cercatalents que compren els números que nosaltres hem presentat primer a Europa i perllongen el prestigi del nostre festival.

Però no creu que els espectadors se n'adonen de seguida quan falta una bona tècnica?

No hi ha prou cultura de circ a Europa. Per segons qui els nostres espectacles són una mica perillosos perquè obrim els ulls a molta gent. Nosaltres no oblidem la producció. Es cuida la música, la coreografia, els vestuaris els fan sastreries especialitzades. Hi ha un treball artístic molt important. Es cuida tot però la part artística no pot servir per emmascarar una tècnica feble.

Quina és la salut del circ a la nostra península?

El circ aquí està vivint grans canvis i el format convencional de circ està molt en entredit. Les produccions que millor funcionen són les que aposten per la qualitat i les que presenten formats temàtics, com el circ dels horrors, l'extremcircus que aposta pel risc, circ d'aigua, etc. Els gustos han canviat i el circ s'ha de qüestionar constantment i ha de veure com continua sent atractiu en una societat canviant.

Vostè està d'acord amb el circ en què actuen animals?

Vivim la dictadura del «políticament correcte». Jo estic a favor del benestar animal i quan es dona en el circ no veig perquè caldria anar-hi en contra. Evolucionar en positiu no passa per prohibir, sinó per regular millor i exercir controls adequats. El que més em dol és que s'hagi volgut estigmatitzar el circ. Per què ningú qüestiona l'agility? La tècnica és la mateixa! O bé una exhibició de la secció eqüestre de la guàrdia urbana. Hi ha un entramat interessat i demagog. Sobre el món de les carreres hípiques o els salts ningú en parla, per exemple. Hem de respectar la nova sensibilitat envers els animals però des de la coherència. L'ensinistrament no va lligat amb el maltracte.

Però des del darrer espectacle que va programar a Figueres amb animals no n'ha presentat cap més.

No n'hem presentat més des de l'allau de crítiques que vam tenir i no està previst que tornem a convidar un espectacle amb animals. Per començar, la producció és caríssima. Els animals han d'estar ben cuidats, amb transports adients i les cures que necessiten. Des que no hi ha animals al festival hem pogut incrementar la presència d'artistes.

La societat comprèn les subvencions públiques que reben?

Més enllà del retorn econòmic del festival, que supera el milió quatre-cents mil euros, quan l'aportació de l'Ajuntament de Girona és de seixanta-cinc mil i, per tant, es podria dir que la inversió és molt bona; més enllà d'això, el que permeten les subvencions és tenir un preu d'entrada molt accessible. Comparat amb Europa, la nostra política de preus és baixíssima. Encara hi ha gent que considera que el circ no és cultura. Encara no tenim aquesta consideració social.

Després de l'èxit artístic, de públic i el gran ressò internacional aconseguit, ara què toca? Ha tocat sostre?

És important que el festival es pugui continuar fent i, per tant, la ciutat ha de seguir apostant en aquest projecte. D'altra banda, el nostre lema és «el més difícil encara» i en aquest sentit tenim nous reptes que estem estudiant com, per exemple, la consolidació del Circus World Market aprofitant la sinergia del festival. Només hem fet una primera edició i encara hi ha molt camp per recórrer. A nivell de creixement hem arribat a sis dies i setze funcions i potser ha tocat sostre, però volem ampliar una mica més l'aforament de sala.

L'únic projecte que se li resisteix és el del museu del circ. Per què costa tant?

Sí! Hi ha qui ens ho vol posar difícil i creu que el festival no pot passar a tres-cents seixanta-cinc dies l'any. Però bé, no ens rendirem. Cada dia ens costa molt mantenir la col·lecció. Hi estem dedicant molt esforços sense cap ajut. El museu del circ que Europa no té és una assignatura pendent i és l'objectiu claríssim que té la Fundació des que es va crear l'any 2012. És una de les col·leccions més importants del món, que seria el nucli d'un equipament que té un dinamisme i atractiu que van més enllà del clàssic museu.

Per si això no fos poc, acaba de presentar la seva tesi doctoral sobre els orígens del circ.

Ha estat un any titànic. He estudiat els orígens del circ que eren les companyies eqüestres acrobàtiques que es movien en transport marítim arreu d'Espanya i Portugal que és una de les conclusions de la tesi. He resseguit el dia a dia de més de setanta companyies analitzant el seu funcionament, la composició dels espectacles, la publicitat, el repertori artístic, l'administració, els grans noms... M'ha portat set anys d'investigació i he consultat més de mig milió de pàgines de diari i també molts arxius, sobretot de València i Madrid. Són unes nou-centes pàgines de tesi doctoral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona