08 de abril de 2019
08.04.2019
Diari de Girona

La memòria històrica de «Soldats de Salamina», adaptada al còmic

L'escriptor Javier Cercas i el dibuixant José Pablo García han presentat la novel·la gràfica al Comic Barcelona 37 - L'historietista diu que ha creat una «superproducció» sense moure's de la cadira

07.04.2019 | 23:14
L'escriptor Javier Cercas i el dibuixant José Pablo García.

Quan a Javier Cercas li van plantejar convertir Soldats de Salamina (2001) en una novel·la gràfica, l'escriptor gironí va dir que sí sense pensar-ho, i sense imaginar que l'adaptació de José Pablo García veuria la llum la mateixa setmana que moria Rafael Sánchez Ferlosio, l'home que li «va revelar» la trama d'aquella història. Una curiositat i una coincidència més darrere de la gestació de la novel·la de Cercas que va suposar un punt d'inflexió en la seva carrera com a escriptor i que va obrir el camí al boom d'històries sobre la memòria històrica espanyola, «del qual va ser un dels desencadenants», afirma l'autor.

Perquè va ser Sánchez Ferlosio qui en una conversa al Le Bistrot va explicar a Cercas la història de com el seu pare, Rafael Sánchez Mazas, «un fosc membre de Falange», s'havia escapat d'un afusellament poc abans del final de la Guerra Civil, prop de França, i com un militar republicà el va deixar fugir quan el tenia a tir en topar-se amb ell al bosc on s'amagava.

Cercas va convertir aquella història -barreja de realitat, records i ficció- en una apassionant novel·la que s'anava construint per capes, i en la qual ell mateix era un personatge més al costat del seu amic Roberto Bolaño, que l'animava a escriure-la. «El protagonista, a mesura que investiga aquell episodi, descobreix que el passat és una dimensió sense la qual el present està mutilat, i a més descobreix que aquí està el sentit del present, col·lectiu i personal, aquí troba un sentit per a la seva pròpia vida», va resumir ahir Cercas al Comic Barcelona, on va presentar la novel·la gràfica amb del dibuixant José Pablo García.

Soldats de Salamina va ser un èxit immediat, traduïda a nombroses llengües, i portada al cinema per David Trueba (2003), amb Ariadna Gil com a protagonista. «Crec que és la novel·la contemporània que més adaptacions diferents ha tingut, al cinema, al teatre... li falta el musical i el porno», bromeja l'escriptor.

Va ser l'editor recentment difunt de Random House Claudio López Lamadrid qui li va donar la idea d'adaptar-lo al còmic. «Em va dir que coneixia José Pablo, que havia fet adaptacions gràfiques d'assajos de Paul Preston sobre la Guerra Civil i li vaig dir que fantàstic, però me'n vaig desentendre, la meva feina va consistir en no fer res i García es va encarregar del dibuix i del guió», explica Cercas, que tan sols va fer algunes «observacions sintàctiques». «No hi ha literatura sense lector i si a més ho trasllades a un llenguatge diferent, aquest no substitueix el llibre, l'enriqueix», remarca Cercas, satisfet amb l'obra que publica Reservoir Books.

Per la seva banda, a García el projecte li va semblar un «caramelet». «És una obra molt visual que combina diferents gèneres, biografia, periodisme; és dinàmica, permet jugar amb l'estructura i connecta també amb la tradició d'autoficció dels últims anys, una obra que es va construint a si mateixa i en la que l'autor és el protagonista», explica el dibuixant.

A més, mentre que Trueba va haver d'emmotllar-se als limitats pressupostos del cinema espanyol, García ha pogut construir una «superproducció» sense moure's de la cadira, amb bombardejos «sense gastar un duro», escenaris reals i disposar amb tots els «personatges reals». «Per això el còmic té tantes possibilitats per a adaptar novel·les», defensa l'historietista, que ha utilitzat el color de les vinyetes com a marcador narratiu en els constants salts temporals del llibre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
 

L'últim El més llegit