La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) arriba després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L'obra està dirigida als mitjans de comunicació però també pot ser una bona eina per als docents, informa la institució.
L'edició d'aquest nou fascicle va a cura del doctor Joan Veny, membre de l'IEC. Es basa en una selecció d'elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general, mots de dos o més dialectes, i en el seu àmbit restringit, mots propis d'una varietat, referendats a partir de criteris d'extensió geogràfica, freqüència d'ús, prestigi, genuïnitat i tradició.
Hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d'ús comú, com tereseta «titella», del balear, o creïlla «patata», del valencià.
L'IEC combina d'aquesta manera, com ha explicat en un comunicat, la unitat de la llengua amb les variants «diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències».
