El 12 d'abril de 2013, en el marc d'un incipient festival Strenes, unes 150 persones acudien a la sala La Planeta per veure Els Catarres en la presentació del seu segon disc, Postals.

Aquest divendres, just sis anys després, el grup d'Aiguafreda tornava a la ciutat de Girona, a l'Strenes, per la porta gran: omplint les 1.300 places de l'Auditori, que feia dies que havia penjat el cartell de localitats esgotades, i portant sota el braç la novetat d'un espectacle íntim expressament pensat per teatres i auditoris, Totes les nostres cançons parlen de tu.

Sis anys de progressió, de constant evolució. Els Catarres i l'Strenes han crescut junts, amb una imparable progressió.

Aquells Catarres del 2013 eren els de Jennifer. Els d'avui són molt més que això, es podria dir que podrien prescindir d'aquell èxit, per molt icònic que sigui, i els seus concerts serien igual d'efectius.

El grup, que ja havia fet un pas endavant deixant enrere les sonoritats acústiques per més energia i electricitat amb el darrer disc, Tots els meus principis, vesteix el nou espectacle amb un quartet de corda.

Sense renunciar a la potència del seu directe, els temes de sempre i els èxits més recents sonen més íntims i se'ls descobreixen matisos diferents.

El concert, de dues hores de durada, va arrencar amb 1983 però de seguida va passar a la força de Perfectes. Va ser la constant de la nit, amb mirades a títols poques vegades escoltats en directe combinades amb constants referències al més nou.

Hi va haver temps per a més d'una vintena de cançons, per a moments reivindictius i per encomanar entusiasme a la platea. Un xou rodó, sis anys després, a tocar la porta del cel.