El banyolí Eduard Costa, exmembre d'Els Amics de les Arts, va debutar dissabte en solitari al Teatre Municipal de Girona per presentar les cançons del seu primer disc com a solista, L'últim Indi. I ho va fer enmig d'una càlida acollida -per alguna cosa jugava a casa-, amb una esfera intimista i compartint per primer cop en públic una sonoritat pròpia en què la veu, la corda i la percussió en són les protagonistes.

Un espectacle, dins del festival Strenes, d'un músic encara en construcció però amb les idees clares, que fa un pas endavant allunyant-se de la comoditat -i la familiaritat- del grup on va tocar durant tretze anys.

La natura com a protagonista

La natura és la protagonista indiscutible de les lletres que recorren L'últim indi, un disc que de fet va sorgir arran d'un recull dels mateixos poemes de Costa que la seva dona li va regalar fa un parell d'anys. I la natura també es fa present en la música de Costa a través d'una combinació de pop amb sons ancestrals procedents de la percussió i el guitalele -instrument a mig camí entre la guitarra i l'ukulele-, així com unes melodies amb lletres senzilles que evoquen paisatges i sensacions.

El to del concert va ser intimista, però ple de ritme. Sobretot perquè Costa no va estar sol a l'escenari, sinó tot el contrari. A banda dels seus músics, va comptar també amb les veus del Gospel Viu Choir, que ja han participat en la gravació del disc. Tot plegat per a un repertori que, òbviament, no tenia secret: les 14 cançons del disc, ni una més, ni una menys. Les llavors, L'arbre blanc, L'espigó, La pluja fina... Costa les va anar desgranant una a una, amb to místic i una cuidada escenografia, i va animar un públic ja ben predisposat a seguir-ne els ritmes amb mans i peus.

També va anar explicant la història i la procedència de cada peça per compartir amb el públic el seu procés creatiu, i per fer-lo partícip de l'amor i el respecte que sent per a cadascun dels elements de la naturalesa, inclosa la humana.

Un concert curt, d'hora i mitja, però amb un final molt especial: amb Costa i la resta de músics baixant a platea per interpretar un bis, una versió acústica de La sorra del desert (que va ser el seu primer single) i que va ser molt ben rebuda. Ara, el camí no ha fet més que començar.