Llibre molt original d'un escriptor que, quan va desaparèixer la seva eterna companya, Anna Mir, l'any 2005, va deixar de trobar interessant escriure sobre la pròpia biografia posterior, i va decidir consagrar la vida a evocar els anys conviscuts amb la prestigiosa correctora del Punt Diari.

«Són unes memòries dels anys vuitanta i noranta amb banda sonora dels Doors, Rolling Stones, Leonard Cohen, Atila, Beatles, Adrià Puntí, Sopa de Cabra, Àngels Ortiz...», explica Jordi Arbonès, Nif, sobre el seu nou Camí de ronda, llibre que el consell de redacció de la Col·lecció Josep Pla de la Diputació ha volgut tenir entre els seus títols.

De Sopa de Cabra diu que amb cançons com El boig de la ciutat «retraten la tristesa d'una època divertida», i d'Adrià Puntí afirma que «ens sobtava el seu domini de la llengua», que compara amb la poesia de Foix.

Hi ha descripcions ben precises de la Girona de l'època: «A l'Arcàdia impossible del carrer Nou del Teatre, l'aire es va enrarir i va haver-hi batudes policials, va sovintejar la policia secreta, va haver-hi baralles i gent que portava navalles i alguna pistola».

Aleshores el bar Trumfa posava música de La Movida, com Los Ilegales, i els altaveus d'El Salsitxa escupien Umpah-Pah, però Arbonès assegura que «això són coses perifèriques. La centralitat és que forma part de les meves memòries, hi ha l'experiència de Girona però també la dels anys de l'Empordà. Jo soc de Calella de Palafrugell, i en parlo, i també de l'internat del Collell, on vaig estar uns anys, i dels viatges de l'Índia i de Colòmbia, o del Brasil».

Arbonès, col·laborador de Diari de Girona, va redactar el llibre l'estiu de 2016 en un to irònic i sense esclavitud de la cronologia, de manera que es pot obrir per qualsevol pàgina.

A principi dels anys setanta, el jove Arbonès treballava de cuiner a l'hotal dels pares a Calella de Palafrugell. Evoca l'arribada d'un home enviat per l'Ajuntament de Palfrugell per encendre els focs artificials de la festa major. Però la cosa va anar de mal borràs i es va produir un incendi que «una mica més i crema tot el poble».

Sobre la Girona dels anys vuitanta, quan ell s'hi va establir, opina que era «una ciutat rònega», però l'avantatge era que «hi vivies amb amics». «Ara no. Ara té altres defectes però la ciutat d'avui ofereix mil oportunitats. El millor no és l'època sinó tenir 18 anys, poder viure amb 18 anys, la manera que tens de buscar-te la vida i moure't. Jo quan vaig arribar a Girona tenia 18 anys i va ser tot un descobriment», conclou l'autor de Camí de ronda.