Mili KK

Dramatúrgia: Jumon Erra i Marc Angelet. Direcció: Marc Angelet. Intèrprets: Francesc Cuéllar, Rafa Delacroix i Alberto Lozano. 13 d'abril. Sala la Planeta.

De les mil i una batalletes de la mili del pare o de l'oncle, tots ens n'hem fet un fart de sentir-ne. Ara, de la guerra de trinxeres, amb posicions immòbils durant anys, que va desembocar en el final de la mili, no se'n recorda tanta gent.

Una de les darreres mostres de Teatre Verbatim -teatre documental a partir de testimonis reals-, Mili KK, explora precisament aquests anys. L'espectacle, estrenat a Temporada Alta, ha dut de nou a la Planeta l'oblidada història del moviment insubmís.

Arrencant per la declaració en un consell de guerra, l'any 71, de Pepe Beúnza, el primer objector de consciència a l'Estat i fins a la supressió de la mili obligatòria, el muntatge ressegueix la lluita durant tres dècades d'un moviment que va néixer petit i ingenu, però que va acabar corcant el sistema.

Projeccions, cançons -del Moriréis como imbéciles de La Polla Récords a Ruido de sables de MCD- i tres actors que posen cara a multitud de personatges són els elements amb què Jumon Erra i Marc Angelet retraten els grupuscles que rebutjaven el servei militar per prestar ajut en barris deprimits; les assemblees de grups com el Moviment d'Objecció de Consciència (MOC); els entrenaments per a les estades a la presó o el posterior empresonament.

El treball de documentació és descomunal i, per acumulació de proves, l'espectador va veient com la no-violència guanya adeptes i el convenciment d'uns i la incapacitat d'evolucionar dels altres fan col·lapsar el sistema militarista.

«La por marca la frontera del que es pot fer, no la llei», ve a dir un dels personatges d'un espectacle que reivindica la desobediència quan obeir és el més injust que es pot fer.