La sala La Planeta de Girona estrena Els diners, el desig, els drets, un manifest emocional sobre la gestació subrogada des d'una perspectiva feminista. L'obra és pur teatre documental perquè, aquí, la dramatúrgia s'estructura a partir de testimonis reals.

«Hem fet una recerca exhaustiva sobre com les dones viuen aquests processos i hem volgut donar veu, precisament, a aquelles que n'han tingut menys», explica la directora escènica, la figuerenca Marta Galán.

El mercantilisme descarnat xoca amb les veus d'aquelles mares que, per una raó o altra, han passat per aquests processos. «No tot s'hi val, ni tampoc es pot comprar», subratlla Galán.

Els diners, el desig, els drets s'estrena el proper dia 24 d'abril i se'n faran cinc representacions en cinc dies consecutius. Després anirà a La Seca Espai Brossa de Barcelona. L'obra analitza la gestació subrogada posant en relació -i també en conflicte- la maternitat amb la defensa dels drets humans.

Com explica Galán, ho fa des d'una perspectiva volgudament feminista, per posar de relleu com «l'ordre patriarcal i capitalista» s'ha fet fins i tot seva la maternitat.

L'espectacle parteix d'entrevistes i vivències reals. «No hi ha escriptura prèvia, sinó que tot es crea a partir dels testimonis: les veus de les dones, articles de premsa, entrevistes...», explica la directora.

En una primera part ( El Cosmos), les actrius Núria Lloansí i Susanna Barranco, i l'actor Juan Navarro, donen veu a diferents professionals de la filosofia, l'ètica, el dret, l'obstetrícia, les neurociències o la psicologia. Els missatges d'uns i altres sobre la gestació subrogada s'entrellacen amb una música i llums a velocitat vertiginosa per donar pas a una escena que expressa el mercantilisme en estat pur: riquesa sortint del cos per acabar caient en tubs i pipetes de laboratori.

La segona part, més descarnada encara, juga amb les projeccions i un maniquí per donar veu a les dones que han passat per una gestació subrogada. El diàleg parteix del cas de Mary Beth Whitehead, una nord-americana que al 1986 va decidir fugir amb el seu nadó i no entregar-lo als pares d'intenció.

«Hem agafat diferents testimonis i els hem entrellaçat; des del d'una ucraïnesa que ho veu com una feina i ho explica sense més, fins al d'una jove índia que decideix fer-ho per necessitat», comenta la directora. Marta Galándiu que «el cos no entra en contractes mercantils».

La directora defineix Els diners, el desig, els drets com un «manifest poètic» sobre la gestació subrogada i els ventres de lloguer. Sempre, posant la dona al centre. Galán explica que, sobretot, aquí allò que compta són les vivències. «No entrem massa en temes legals o polítics; tot i que sí que és veritat que fem política des de la pràctica artística», admet la directora. «Aquí la gestació subrogada és il·legal, i espero que mai canviï», afegeix.

Cicle Verbatim

L'obra s'inclou dins el Cicle de Teatre Verbatim, un projecte que La Planeta va inaugurar la temporada 2017-2018. La iniciativa pren el nom d'aquell teatre documental que va néixer al Regne Unit durant els anys 60-70 i que després es va anar estenent pel món.