La diversificació de gèneres i formats fa que ja no hi hagi excusa perquè el còmic es coli entre els llibres que es regalen per Sant Jordi, i que obliga les editorials a estirar el seu catàleg de novetats que aquests dies arriben als lineals i expositors de les llibreries. Les novetats editorials de còmic que es presenten per a la diada d'enguany són molt nombroses, cosa que obliga a sintetitzar, però una bona opció si s'ha d'elegir un títol recent sortit d'impremta és La guerra de Alan (Salamandra), d'Emmanuel Gubert.

Es tracta de les memòries gràfiques d'un excombatent en la Segona Guerra Mundial, l'Alan del títol -reunides aquí en un sol tom- al qual l'historietista va conèixer el 1994, i que li va contar com l'«Oncle Sam» li havia posat un uniforme als 18 anys «per combatre contra un tipus anomenat Adolf». Gubert (París, 1964) es reserva el paper de «director d'escena» en aquesta novel·la gràfica en blanc i negre, narrada en primera persona per un personatge secundari convertit en protagonista per un d'aquests girs inesperats que ofereixen les vinyetes.

El guionista Pedro Riera (Barcelona, 1965) i l'il·lustrador Sagar (Saragossa, 1974) aconsegueixen de la seva banda a Intisar en el exilio (Astiberri) allò que molts reporters desplaçats sobre el terreny somien, fer comprensible un conflicte tan llunyà com el del Iemen, i la primavera àrab, gràcies a més a la mirada d'una dona, - resum de testimonis de moltes dones reals - que aspira a què el seu país deixi d'utilitzar la violència com mecanisme de negociació.

La tensió d'un conflicte bèl·lic que el periodista Antonio Pampliega va patir en la seva pròpia pell durant els deu mesos que va passar en mans d'Al Qaeda després de ser segrestat a Síria el 2015 són la base de la novel·la gràfica En la oscuridad (Planeta), de Sara Soler, un diari sobre la por i l'ànsia de supervivència.

El petit format de Carne de cañón (La Cúpula) d'Aroha Travé (Terrassa, 1985) pot atrapar el lector amb la guàrdia baixa davant allò que, a primera vista, sembla un llibret inofensiu, però que oculta pura dinamita suburbial, un grup d'éssers una mica disfuncionals, amb una interpretació sui generis del concepte família que suporten com poden el dia a dia en el descampat on viuen.

També la família és el camp gravitatori de Dolores y Lolo (Astiberri), del guionista Ivan Batty (Bilbao, 1976) i la dibuixant Mamen Moreu (Osca, 1985), recopilació de les històries publicades a El Jueves sobre una vídua tradicional que ha d'acollir a casa la seva neta que ha perdut la feina però no les ganes de passar-s'ho bé i seguir investigant totes les variants que li ofereix el sexe.

Lewis Trondheim (Fontainebleau, França, 1964) i Keramidas (París, 1972) juguen a l'arqueologia comicaire, amb una suposada recuperació d'una col·lecció vintage de l'ànec Donald de Disney, oblidada i recuperada per ells en un misteriós mercat, que han convertit en Donald, Happiest Adventures. En busca de la felicidad (Planeta), obra de toc filosòfic i eclèctic estil visual.

I parlant de Disney, encara que molt allunyada de l'edulcorada visió que la maquinària de Burbank va oferir de Peter Pan, Planeta presenta també com a novetat l'edició integral de la distorsió que el dibuixant Loisel (Saint-Maixent-l'École, França 1954) va fer del personatge de J.M. Barrie, convertit aquí en el fill d'una prostituta alcohòlica, i el viatge del qual a l'illa de Mai Més es nodreix tant de l'estètica dickensiana, com del món de les fades.

Encara que no és una novetat 100%, és de justícia suggerir quedar-se amb un exemplar de Como si nunca hubieran sido (Reservoir Books), versió il·lustrada per Juan Gallego (Madrid, 1972) del poema del seu germà Javier Gallego «Crudo» (Madrid, 1975) dedicat als milers d'immigrants morts en el Mediterrani en el seu intent d'assolir les costes d'Europa, i pel qual es donen tres euros per cada llibre venut a l'ONG Metges sense fronteres.