Els diners, el desig, els drets

Dramatúrgia i direcció escènica: Marta Galán. Creació i interpretació: Núria Lloansi, Susanna Barranco i Juan Navarro. 24 d’abril. Sala la Planeta.

Des de la mateixa etiqueta -hem de parlar de ventres de lloguer o de maternitat per substitució?-, tot el que gira al voltant de la gestació subrogada és un fangueig de posicions contraposades. La llei, l'ètica, la medicina s'encavalquen en un debat que posa preu al cos de la dona; i on tothom està disposat a dir la seva. A qui poques vegades sentim, però, és precisament a qui gesta un fill aliè.

Els diners, el desig, els drets, el darrer muntatge del cicle Verbatim sorgit de la sala La Planeta de Girona, dona veu a algunes de les dones que, per necessitat o per altruisme, hi passen. Dirigit per Marta Galán, és un projecte de teatre documental construït sobre testimonis reals per mostrar, amb una perspectiva feminista, com el capitalisme i el patriarcat fan de la maternitat un bé de consum. El resultat esgarrifa.

A partir d'escenes molt potents, com quan les actrius Núria Lloansí i Susanna Barranco escupen perles en provetes com si fossin les gallines dels ous d'or, i de les paraules d'especialistes i gestants, el muntatge posa en una balança els tres temes del títol, per deixar clar que, al final, els diners sempre pesen més que els drets humans.

Passa de puntetes per la política i la legalitat, perquè la força del muntatge recau en les protagonistes oblidades d'aquesta història. Un maniquí i projeccions sobre els rostres de les actrius posen cara a qui no sol tenir-ne, les anomenades «portadores».

Des d'una ucraïnesa que ho veu com una feina a Mary Beth Whitehead, una americana que l'any 86 va decidir no entregar el nadó als pares d'intenció, passant pel relat d'una jove índia que subsisteix atrapada en la indústria reproductiva; són totes les peces més febles d'un opac engranatge que posa preu a tot i no dona valor a allò que realment en té.