Des de l'ICRPC estem commoguts arran del decés del Dr. Gabriel Alcalde i Gurt. El món acadèmic perd un investigador de primer nivell en l'àmbit dels museus, l'arqueologia i del patrimoni cultural.
El Dr. Alcalde va assumir la direcció de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural l'any 2006, data de la creació oficial com a centre CERCA. Vam poder gaudir fins l'any 2013 del seu guiatge i expertesa així com del seu escalf humà. En Gabriel disposava ja en aquells moments d'una dilatada trajectòria en la gestió i recerca en museus, i en la investigació en arqueologia tant a escala nacional i internacional i en docència universitària. Els diferents col·lectius dels àmbits de l'arqueologia, els equipaments culturals i els centres de recerca ja sabíem la vàlua d'en Gabriel i la seva trajectòria era coneguda i reconeguda.
A partir de la seva formació, va treballar en el camp de la recerca arqueològica, concretament en l'àmbit de la Prehistòria, un tema que també l'apassionava, i on va aportar estudis especialitzats i profunds, concretament en jaciments de la Garrotxa, la terra que tant s'estimava.
Va obtenir el Diploma de l'EPHE a París l'any 1986, el DEA en Museologia per la Universitat Jean Monnet (Saint-Étienne, 1996) i va esdevenir doctor en Història per la Universitat de Girona (1993).
Forjà el seu coneixement sobre museologia i museografia com a conservador (1981-1982) i director (1983-1997) del Museu Comarcal de la Garrotxa on va assolir una expertesa que posteriorment traslladà a l'àmbit universitari. Des de l'any 1998 ha estat professor titular de museologia a la Universitat de Girona on diverses generacions d'estudiants han pogut gaudir dels seus profunds coneixements. Els companys del departament d'Història i Història de l'Art han pogut compartir converses, propostes i debats al voltant de les problemàtiques si reptes del patrimoni cultural.
En el camp de la formació va ser codirector i docent de diversos màsters de la Universitat de Girona; La gestió del Patrimoni Cultural en l'àmbit local, el màster oficial La gestió del Patrimoni Cultural en l'àmbit local i l'actual màster en Patrimoni (especialitats en patrimoni cultural i natural). També ha estat docent en el postgrau de direcció estratègica de museus. Va ser convidat per altres universitats, departaments, grups de recerca i diferents entitats a exposar la seva coneixença en conferències, ponències o altres activitats docents.
En el marc de la UdG va assumir la direcció de l'Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona (2002-2004) i posteriorment dirigí l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (2006-2013). Ha estat també membre de la Comissió executiva de la Junta de Museus de Catalunya (des de 2004).
Ens ha deixat un destacat llegat en recerca a partir de la publicació de nombrosos articles en revistes nacionals i internacionals sobre temàtiques centrades en el patrimoni cultural, la museologia i l'arqueologia. Ha compartit les seves reflexions sobre el concepte de patrimoni cultural, els usos del patrimoni o els processos de patrimonialització i despatrimonialització. En Gabriel insistia en la necessitat d'establir reflexions conceptuals i teòriques com a pas previ al desplegament de plans i estratègies de posada en valor, conservació i difusió del patrimoni cultural.
Durant la direcció de l'ICRPC cal destacar la publicació de Museums of today: the new museus of society, conjuntament amb Xavier Roigé i Jusèp Boya o La patrimonialització de l'arqueologia amb Josep Burch.
Els seus esforços van anar encaminats no només a compartir la seva recerca individual sinó també en establir xarxes de recerca i compartir els avenços en investigació de professionals de prestigi internacional. Un bon exemple és el cicle de seminaris internacionals que va impulsar des de l'ICRPC que van possibilitar portar a Girona i Barcelona la visió d'investigadors de diversos centres de recerca internacionals. En la mateixa línia, entre una ingent activitat en edició i coordinació de resultats de recerca va impulsar la Col·lecció ICRPC Llibres i la Col·lecció Conferències, sempre amb l'objectiu d'incentivar la reflexió i el debat intel·lectual. Durant la seva intensa carrera va coordinar i participar en diversos projectes I+D. Val afegir l'esforç dedicat a accions de transferència del coneixement i la socialització de la recerca.
En Gabriel ha estat mestre, company i amic d'un nombre incalculable d'investigadors, alumnes i personal d'administració i serveis dels centres i grups de recerca en els que va desplegar la seva trajectòria professional.
Ens queda el seu llegat i el record de tantes experiències viscudes. Transmetem el condol a la seva família a la que fem arribar tota la nostra estima.
