La reproducció d'una aula amb els pupitres i els símbols franquistes d'aquella època és un dels espais de l'exposició L'Escola d'abans. Memòria de l'educació durant el franquisme, que a partir d'aquest dimecres es podrà visitar al Museu Arqueològic de Banyoles. És el resultat de quatre anys de feina documental amb fotografies de l'època on es vol reivindicar el model d'escola actual des de la perspectiva històrica i on hi han participat alumnes dels quatre instituts de la ciutat.
Destaca el treball de recerca que ha servit per establir un diàleg intergeneracional entre els joves d'ara i els que ho van ser aquells anys de franquisme. El comissari ha destacat que el que es vol «no és tant revisar el passat sinó reivindicar profundament els valors democràtics i cívics del model actual».
Un retrat de Franco en color sèpia i amb la cara tapada per les lletres «L'Escola d'abans» és el cartell de l'exposició que a partir d'aquest dimecres i fins al 15 de setembre es podrà visitar al Museu Arqueològic de Banyoles.
El disseny és obra dels alumnes del batxillera artístic de l'IES Josep Brugulat de la ciutat, que hi han participat elaborant el disseny i producció de la mostra durant aquest curs.
El projecte va començar ara fa quatre anys en una iniciativa de l'Ajuntament de Banyoles i la participació d'alumnes dels quatre instituts. La idea era treballar la memòria històrica i recollir els testimonis i vivències de l'escola franquista. Alumnes dels centres van parlar i enregistrar els seus avis i familiars i aquests continguts han estat la base de la mostra.
En l'espai expositiu s'inclou un resum audiovisual d'uns sis minuts i també una selecció de fotografies de l'època, entre d'altres elements d'interès.
En un espai es mostrarà un escut franquista que es penjava a la façana de les escoles. Aquest en concret pertany a l'escola Baldiri Reixach (l'actual escola La Vila) que s'ha hagut de restaurar.
El comissari de la mostra, Miquel Aguirre, ha subratllat que aquelles vivències són la base de la mostra més que les referències històriques. Entre els aspectes recollits hi ha l'adoctrinament ideològic i religiós, la imposició del castellà, la separació d'alumnes (nens i nenes) i la divisió de funcions (a les nenes se les preparava per ser mestresses de casa i tasques com la costura) així com els mètodes de càstigs «físics i sistemàtics» o la falta de recursos en els primers 15 anys de franquisme. En la mostra, també es contraposa amb l'etapa prèvia i renovadora de l'escola republicana.
L'objectiu final, segons Aguirre, «no és tant revisar el passat sinó reivindicar profundament els valors democràtics i cívics del model actual» del qual, ha dit, cal estar-ne «molt orgullosos». Una idea que comparteix el director de l'IES Josep Brugulat, Rafel Juanola, que posa en valor la «feina extraordinària» que s'està fent. Gràcies a aquest encàrrec, els alumnes han après el procés de fer una exposició, a preparar-se pel món laboral i, de retruc, com era l'educació d'aquella època.
