02 de maig de 2019
02.05.2019
Diari de Girona

El Museu dels Jueus exposa 29 làpides hebrees, el grup més important d'Europa

L'exposició «Pedres amb nom» inaugurada a Girona parteix d'una fotografia presa al primer terç del segle XX per Valentí Fargnoli

01.05.2019 | 23:50
La fotografia de Valentí Fargnoli que dona peu a l'exposició.

La nova exposició del Museu d'Història dels Jueus de Girona, Pedres amb nom, parteix d'una fotografia que en algun moment del primer terç del segle XX va prendre Valentí Fargnoli a cinc làpides hebrees disposades en una composició artística, talment com si es tractés d'un exercici per demostrar la seva solvència com a fotògraf.

L'exposició, que ja es pot visitar i es mantindrà fins al setembre, parla dels noms escrits a la pedra i al paper, i relata les històries de personatges com n'Estel·lina, d'en Caravida, de na Baladre, o de l'infant encisador Jucef.

Aquesta mostra també ressegueix els noms hebraics inscrits a les làpides, en fa memòria, i es fixa en la mirada de Valentí Fargnoli cap al passat jueu gironí.

«Tot això a partir de la imatge meravellosa que el fotògraf gironí va extreure d'un patrimoni petri, antic i persistent, que forma part de l'important pòsit cultural judaic de la ciutat», indica en un comunicat el Patronat Call de Girona.

Les 29 pedres exposades conformen la col·lecció més important i destacable de làpides hebrees medievals de tot l'occident europeu.

Possiblement la fotografia va ser presa al claustre de Sant Pere de Galligants, aleshores seu del Museu Arqueològic Provincial, on hi havia dipositades algunes làpides hebrees originàries de l'antic cementiri jueu del Bou d'Or, situat a la muntanya de Montjuïc de Girona.

Els motius que van portar Fargnoli a fer la fotografia són desconeguts, però la seva «podria ser una primera visió de les làpides hebrees de Girona com a patrimoni artístic i monumental, i no exclusivament com a objecte de debat filològic i històric», ha informat el Patronat Call de Girona.

Tanmateix, la imatge té relació amb el moviment intel·lectual i científic del moment. Si d'una banda els erudits locals i nacionals havien començat, ja feia un temps, a interessar-se per les restes hebraiques, les consideraven elements patrimonials i en publicaven articles acadèmics, de l'altra la fotografia indica que les làpides van despertar l'interès artístic i professional de Valentí Fargnoli.

Les làpides que apareixen a la fotografia provenen totes del cementiri jueu de Girona. Primer van estar exposades al Museu d'Arqueologia, amb seu a Sant Pere de Galligants, i avui es poden visitar al Museu d'Història dels Jueus, cedides per la Generalitat de Catalunya al Patronat Call de Girona l'any 2000.

Aquest nou projecte del Museu d'Història dels Jueus ha estat dissenyat per Cristina Masferrer Estudi i ha estat possible gràcies a la Fundació Ramon Mascort, que ha cedit la imatge de la qual parteix i es nodreix tota l'exposició.

El Museu de l'Empordà i el Museu d'Art de Girona han cedit les làpides que no són de la col·lecció gironina, i l'Arxiu Històric i a l'Arxiu Municipal de Girona han aportat documentació exhaustiva sobre la història de la comunitat jueva gironina.

En la recerca que ha precedit l'exposició hi han tingut un paper fonamental Jordi Casanovas Miró i Irene Llop Jordana, a més a més de l'Institut d'Estudis Nahmànides. La mostra, d'accés lliure i gratuït, es troba a les sales temporals del museu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona