06 de maig de 2019
06.05.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

Fascinats per Israel

06.05.2019 | 00:57
Fascinats per Israel

A finals del segle XIX, tot i la reduïda presència de famílies jueves a Catalunya, es produeix una associació entre el catalanisme i el judaisme que perdurarà fins a l'actualitat i que estarà força present en el debat polític de l'època. Allò curiós d'aquesta associació, però, és que es produeix des de dues posicions contraposades: una part del catalanisme polític s'emmirallarà en el poble jueu, mentre que a Espanya hi haurà qui associarà els catalans a «lo jueu» des de la catalanofòbia i l'anticatalanisme més cruent.

Entorn aquesta qüestió va girar la conferència «La fascinació per Israel en la política catalana del segle XX» que va oferir Ferran Sáez Mateu el passat dijous 25 d'abril dintre del cicle Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de la UdG i l'Institut d'Estudis Nahmànides.

Tal com exposa Sáez Mateu, el sionisme i el catalanisme neixen com a moviments essencialment modernitzadors. A principis del segle XX, al mateix temps que Prat de la Riba s'endinsava en un procés de modernització de Catalunya, tenia lloc la primera gran migració cap a territori d'Israel i la construcció de Tel Aviv com a prototip de ciutat moderna. Aquesta tendència modernitzadora compartida per ambdós moviments, sumada a altres paral·lelismes en la percepció històrica del poble jueu i català, es va acabar traduïnt en una certa fascinació del catalanisme polític cap a Israel, fascinació que no va fer més que augmentar amb la construcció posterior de l'Estat d'Israel. Segons Sáez Mateu, trobem indicis d'aquesta fascinació en perfils polítics ven diferenciats, que van des de Rovira i Virgili, passant per Josep Pallach fins al pujolisme més contemporani.

D'altra banda, des dels corrents de pensament de l'Espanya del segle XX rebutjadors de la modernitat, l'anticatalanisme i la catalanofòbia s'expressaran per mitjà de l'associació del catalanisme amb el judaisme. «Los catalanes han tenido la habilidad de lanzar el sambenito de judíos a los demás españoles, cuando precisamente los judíos son ellos. (...) El aspecto, las aptitudes, la classe de arte que se hace en Cataluña; todo tiene carácter marcadamente semita», escrivia Pío Baroja l'any 1939 en el pamflet Comunistas, Judíos y demás ralea. Segons Sáez Mateu, les paraules de Baroja són un exemple entre molts altres que es podrien citar d'aquesta assimilació malintencionada que perdura fins a dia d'avui. Només cal fer una cerca a internet per trobar publicacions, blogs i mems fent-ne referència, assimilant els catalans a un arquetip jueu completament ofensiu.

El proper 6 de juny, a les 18.30h, Xavier Antich oferirà a l'Institut Nahmànides la conferència Antisemitisme i filonazisme a Catalunya, última conferència del cicle.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona