Kassandra

Autoria: Sergio Blanco. Direcció: Sergi Belbel. Interpretació: Elisabet Casanovas. 5 de maig. Teatre de Salt.

Cap autor de l'antiga Grècia va dedicar una obra a Kassandra. Reduïda a personatge secundari de les grans tragèdies, la filla d'Hècuba i Príam, el rei de Troia, no va anar més enllà de ser esmentada com aquella figura mítica que tenia el do d'endevinar el futur, però alhora, la condemna de no arribar a ser mai compresa.

El dramaturg uruguaià Sergio Blanco repara el deute amb Kassandra, un monòleg que, dirigit per Sergi Belbel, va tornar diumenge al Teatre de Salt, on es va estrenar a l'octubre dins el festival Temporada Alta. Transformada ara en una transsexual, rep els espectadors al cabareter Club Odyssey, un bordell de neons vermells instal·lat a l'escenari i ocupat per diverses taules rodones on s'asseu una petita part del públic.

Kassandra -«no soc un noi, no soc una noia, soc Kassandra», afirma- hi treballa després de fugir d'un passat marcat per la guerra de Troia i l'esclavisme, una història que explica amb l'ajut d'un parell d'espectadors que fan de traductors de l'anglès primari que fa servir per expressar-se.

Del botí de guerra de l'antiguitat al desarrelament dels qui, en l'actualitat, fugen de l'horror no hi ha grans distàncies, ve a dir el text de Blanco, amb un to que és de tot menys tràgic i que agafa una altra dimensió gràcies a Elisabet Casanovas i la seva relació amb els espectadors.

L'actriu, tota força i magnetisme, s'entrega a un personatge que pràcticament no mostra les seves cicatrius, convençuda que el demà serà millor, i que té per fi qui li escrigui una història, però encara no una gran tragèdia.