Ovació Unànime

Alexei Volodin, piano

Vladimir Fedosseiev, director

Auditori de Girona. 12 de maig

Obres: S. Prokófiev: Concert per a piano núm. 3, en do major, op. 36. P. I. Txaikovski: Simfonia núm. 5, en mi menor, op. 64

Alexei Volodin és un dels grans pianistes capaços d'i·luminar un concert tan exigent com el núm. 3 de Prokófiev. Calia l'energia impactant i el magnetisme trepidant per poder portar a bon port aquesta partitura.

L'acústica de l'Auditori continua resistint-se a acollir aquest instrument. Segurament ha arribat el moment que es comenci a parlar sobre la necessitat d'un instrument adequat per la sala, és a dir, que s'hagi estudiat com fan totes les sales del món quines característiques hauria de tenir per oferir el millor rendiment.

Això ho dic perquè a Volodin el piano se li va quedar petit -segurament no tan per ell com per la sala- tot i que la seva habilitat perquè no resultés massa evident va ser més que notable. Estem parlant d'una inversió molt important però el rendiment cultural seria evident. No estic dient que les condicions actuals siguin dolentes. No són les ideals i això no vol dir que els esforços que s'han fet no siguin molt remarcables.

Sigui com sigui, el toc de Volodin és el d'un mestre, tot molt ben calculat, sense endur-se per una passió mal entesa. Aquest temperament especial que necessita Prokófiev Volodin el domina a la perfecció. La partitura i l'intèrpret van fer que l'atenció fos màxima i l'ovació del públic va ser impactant.

La Txaikovski continua sent com sempre un tresor de la cultura musical per la seva tradició i per la innegable qualitat de la formació. Continua destacant la sonoritat màgica de les cordes agudes. Val molt la pena escoltar-la amb deteniment perquè no només funciona com una sola veu, molt homogènia i vibrant, sinó que té una personalitat molt especial. Hi ha moltes orquestres que els violins tenen una sonoritat molt punxant i els de la Txaikovski tenen una calidesa i flexibilitat extraordinàries.

Fedosseiev domina la música de Txaikovski i sempre sona amb naturalitat, amb gran equilibri dels plans, una veu molt transparent i sobretot sense carregar les tintes. L'envergadura de les músiques hauria necessitat més músics d'alt l'escenari per reportar l'enorme majestat d'aquestes obres. Aquesta formació continua sent la millor orquestra simfònica que ens ha visitat. Que no pari mai de fer-ho i es converteixi en una tradició!

Vull afegir que amb aquestes formacions es veu molt clarament quan els músics no deixen mai de treballar al cent per cent des del primer segon perquè saben molt bé que no és suficient una lectura de dalt a baix. Construeixen la música a cada moment i val a dir que les nostres formacions en poden prendre bona nota.